Itineraris Recerca II

Artròpodes
12 de Juny - observació nocturna 21:00 h
13 de Juny - observació diürna 11:00h
Parc de la Ciutadella

Durant el cap de setmana del 12 i 13 de juny se celebra a Barcelona aquesta jornada oberta, en el marc de la Festa de la Ciència.

BioBlitzBcn és la primera recerca intensiva de biodiversitat portada a terme per voluntaris: científics, estudiants, aficionats, que durant 24 hores, treballaran conjuntament per a conèixer la diversitat biològica de la ciutat de Barcelona.


En el marc de la primera BioBlitzBcn, està previst fer un inventari d’artròpodes al Parc de la Ciutadella a partir de dos itineraris d’observació: un nocturn el vespre de dissabte en el qual es poden observar especialment papallones, i un diürn el matí de diumenge.

Per a fer aquest inventari els investigadors utilitzen estris de recol·lecció com les mànigues de rastreig, el paraigües japonès i les trampes de llum que permeten l’estudi in situ dels espècimens. Us animem a que participeu com a voluntaris per determinar la diversitat d’aquest nombrós grup zoològic!



A càrrec de Glòria Masó, Jorge Mederos i Mireia Nel·lo. Museu de Ciències Naturals de Barcelona
T’hi esperem!


Si esteu interessats en assistir a aquests itineraris de recerca, contacteu amb l’organització de la BioBlitzBcn2010.  L'activitat i l'entrada al Parc del Laberint són gratuïtes.
Cal apuntar-se a l'organització de la BioBlitzBcn per tal de poder assistir a aquesta activitat.
bioblitzbcn2010@gmail.com

Grup Biològic - Plantes vasculars

Què són?
Les plantes són organismes (usualment) fotosintètics organitzats (típicament) en arrel, tija i fulles que presenten teixits conductors com ara els "nervis" de les fulles o les fibres de les tiges.


Quin aspecte tenen?
Poden ser des de petites herbes, de port menut i aparença discreta, fins a grans arbres, imponents, majestuosos. Distingirem però dos grups principals, que no es caracteritzen per la mida, sinó per la manera en què es reprodueixen.
- Les falgueres i els seus parents propers les cues de cavall (Monilòfits), es reprodueixen mitjançant espores, i per tant mai no presenten flors. Són plantes herbàcies, amb rizomes més o menys llargs, i presenten bé a les fulles, bé en alguna secció de les tiges, esporangis, és dir, estructures encarregades de la producció d'espores.
- Les plantes que es reprodueixen amb llavors, la majoria de les quals fan flors més o menys aparents (Espermatòfits). En aquest grup s'inclouen gairebé totes les plantes vasculars que podem trobar a la nostra ciutat, siguin representants plantats a parcs i voreres, o espècies que s'hi fan espontàniament, aprofitant els racons que els ofereix la geometria urbana. Podem distingir-hi les gimnospermes (pins i afins) de la resta (angiospermes) perquè els primers no fan fruits veritables, sinó cons (pinyes) per bé que alguns representants exòtics conreats puguin presentar estructures estranyes i curioses, portadores de les llavors.


On viuen a la ciutat de Barcelona?
Les falgueres habiten ambients humits i frescos, especialment en parcs que mantinguin algun racó ombrívol; alguna falguera utilitzada en jardineria (Nephrolepis exaltata) però ha aconseguit establir-se en alguns talussos i escletxes de parets periurbanes, no necessàriament gaire humides. Les cues de cavall, que sovint tenim per exigents en quant a la humitat, colonitzen amb èxit el balast ferroviari a cel obert, alguns marges de carreteres i fins i tot alguna gespa poc cuidada.

Les plantes amb llavor, molt diverses, ens acompanyen diàriament. L'arbrat viari, les tanques dels parcs, els testos dels balcons, les parades dels mercats,... en són plens de plantes que ens proporcionen ombra, gaudi, flaires, aliment... Però no només podem trobar les plantes que l'home hi posa a la ciutat, sinó també tot un seguit que ens acompanyen, colonitzant qualsevol racó que se'ls ofereix. Els escocells dels arbres, les escletxes entre les llambordes, les fissures entre les parets i el terra, els solars recentment oberts esperant un nou edifici... tots ells allotgen nombroses espècies, que ningú no les hi ha posat, però que mercès a les seves "habilitats" colonitzadores hi arriben i prosperen. Fins i tot alguns ambients inversemblants són colonitzats per plantes amb llavors: teulades, canalons, la part superior d'un mur on s'hi acumula prou pols, els espais entre les fulles velles de les palmeres plantades, alguns forats a les branques dels arbres...
 
 
Com s’observen?
No calen unes qualitats excepcionals per trobar plantes a la nostra ciutat. Però, per poder trobar aquelles menys corrents o menys conspícues, és convenient mirar al terra (o enlaire) amb calma, deixant-nos portar per un color o una textura inesperats en el paisatge urbà. Molt sovint les plantes vasculars són prou grosses com per poder estudiar-les a simple vista, però un treball de detall -especialment amb les espècies més menudes- freqüentment requereix l'ajut d'una lupa de mà com a mínim.

Per a la seva identificació
Les plantes vasculars constitueixen un grup força divers, tot i que sovint les espècies més freqüents es poden reconèixer fàcilment. Els especialistes sovint tenen prou amb una mostra minsa per poder identificar la planta en qüestió. No obstant, existeixen grups uns mica més conflictius (com les gramínies) que requereixen observacions sinó de tota la planta, com a mínim de les seves flors (en el cas de les gramínies, sempre molt discretes), o fer observacions detallades de fulles.

Les mostres de plantes s’han de recol•lectar, preferentment, el més senceres possibles per garantir la seva identitat, amb tiges, fulles i sempre que sigui possible amb flors o fins i tot fruits. Per a l'estudi immediat de les mostres el millor és posar-les en bosses de plàstic, que eviten que perdin massa humitat, es panseixin i quedin irreconeixibles. Cada mostra, per a què sigui útil posteriorment, ha d'anar amb una etiqueta on s'hi identifiqui, com a mínim, la localitat (carrer, parc, dades GPS, etc. amb la màxima precisió de dades), la data i el recol·lector (el nostre nom i telèfon o correu electrònic).

Per conservar les mostres per al seu estudi posterior convé que la mostra es preservi el més sencera possible, i això es pot aconseguir premsant-la. Per premsar-la cal col•locar-la dins d'un paper de diari, posar uns quants més entre mostra i mostra per evitar que les parts dures d'unes facin malbé les altres, i aplicant pressió posant-hi uns quants llibres (10-15 kg) a sobre. Els plecs de paper entre mostres s'han de canviar cada dos o tres dies fins que absorbeixin gairebé tota la humitat de la planta.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic de les Plantes Vasculars, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Algues

Què són?
Les algues són vegetals d’organització tal·lòfita que viuen als sistemes aquàtics marins i continentals, constituint el primer graó de la xarxa tròfica d’aquests sistemes.

Quin aspecte tenen?



On viuen a la ciutat de Barcelona?
En estanys i fonts. Als estanys les podem trobar tant al fons (fitobentos), com a la columna d’aigua (fitoplancton). El fitoplancton es pot recollir directament amb flascons o amb mànigues de plancton. Pel fitobentos es pot agafar una mica de sediment o si es tracta d’algues filamentoses directament amb la mà.

Com s’observen?
Amb l’ajut d’un microscopi.

Per a la seva identificació
Per a reconèixer algues el primer és saber a quin gran grup pertanyen (algues blaves, verdes, daurades, etc.) i després fixar-nos en el seu nivell d’organització (flagel·lades, coccals, filamentoses, etc.). Amb aquesta informació i la forma del cloroplast podem arribar a la major part de gèneres. Per identificar-les a nivell d’espècie ens calen caràcters més subtils (cicle biològic, micro-ornamentacions, etc.).
A continuació es descriuen alguns mètodes per a prendre mostres d'algues.


Totes les mostres d’algues és convenient guardar-les en flascons de vidre (tipus melmelada) de tap hermètic, i només omplenar-los ¾ parts del seu volum. Així es poden mantenir en lloc il·luminat però no a ple sol durant 2-3 dies. En cada flascó hi podem enganxar una cinta aïllant blanca i amb un rotulador anotar el nom de l’estany (Parc, carrer, plaça), la data, si es tracta de bentos o plàncton i el nom del recol·lector.


Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic de les Algues, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Fongs

Què són?
Els fongs són organismes descomponedors i d’organització senzilla, que viuen sobre matèria orgànica morta (fongs sapròfits) o viva (fongs paràsits), o que poden viure de manera simbiòtica amb plantes (micorizes) o algues (líquens).

Quin aspecte tenen?
Poden ser microscòpics (com els llevats), formar estructures simples (com les floridures) o construir estructures reproductores visibles a distància, com els fongs que fan bolets.

Llevat del pa vist al microscopi electrònic
Floridura de pa
Bolet creixent sobre un tronc

On viuen a la ciutat de Barcelona?
A part dels forns, podem trobar llevats en qualsevol fruita en descomposició (especialment plàtans i cireres d’arboç), en el nèctar de flors oloroses, en les ferides d’arbres on s’escola saba, o en les tiges de figuera de moro quan es comencen a descompondre. També podem trobar-ne en la pell de l’esquena de molts companys (com a paràsits lleus) o en els peus (no els toqueu que tenen molta capacitat infectiva). Les floridures són extraordinàriament corrents, fins i tot a la nevera de casa o en la fruita macada. Se’n poden trobar bons exemplars en mercats, en els marges de camins, sobre fruites, fulles en descomposició o excrements, ja siguin de petits insectes, com de conill o fins i tot de gossos. Es millor no buscar-ne sobre fems d’ocells. També viuen en qualsevol substrat humit (cartró, les vores de la cortina de bany, paper pintat), insectes morts, bolets morts, fusta en descomposició, etc. Els bolets, ja siguin sapròfits o micorízics, els trobarem en ambients frescals o humits, capgirant troncs, branques o fulles, adherits a les soques d’arbres o tronc amunt, i, també, en el terra del bosc.

Com s’observen?
Acostuma a ser de gran utilitat una petita lupa de camp. Sovint les floridures s’observen millor després de cultivar-les uns dies en una cambra humida (que podem fer de manera molt senzilla, ja us donarem informació)
Un cop al laboratori, és molt pràctic observar-los amb l’ajut d’una lupa binocular, i per estudis fins, amb un microscopi.

Per a la seva identificació
En ser un regne molt extens, cada grup de fongs te la seva metodologia pròpia. Pel que fa als fongs senzills és molt útil cultivar-los sobre medis estèrils disposats en plaques. Cal analitzar les estructures de multiplicació i les dimensions i coloracions que obtenen sobre diferents medis i temperatures de cultiu. Per a identificar les espècies calen estudis microscòpics.

Els bolets poden identificar-se per la seva morfologia externa i la seva anatomia. Amb certa pràctica, podrem diferenciar els gèneres més corrents sense l’ajut del microscopi. Per una identificació correcte, cal realitzar esporades (recollir les espores que deixen anar en una nit), i analitzar-ne el color i la seva morfologia microscòpica. Sovint cal observar l’estructura d’una làmina i les cèl•lules productores de les espores (basidis, ascs) o els seus acompanyants en els teixits fèrtils (cistidis, paràfisis).

Es millor no tocar materials colonitzats per floridures, ni inhalar-ne les espores. El més adequat és tocar les estructures de multiplicació (les que produeixen espores) amb un bastonet amb cotó estèril i disposar-lo dins un sobre de paper on anotarem les dades del lloc de recol•lecció, nom del substrat on l’hem collit, dia i nom del recol•lector. Si la floridura és senzilla de recollir, en retallarem el substrat i el guardarem (dins una bosseta de plàstic) en el mateix sobre de paper. Cal estudiar-ho o iniciar-ne el cultiu el mateix dia de la recol•lecció.

Els bolets cal collir-los sencers, clavant un ganivet sota el seu peu i aixecant-los amb una mica de terra. Un cop netejats del terra que puguin portar, els embolcallarem amb paper d’alumini o paper impermeabilitzat, deixant espai lliure, sense prémer. És útil afegir una fulla dels arbres o arbusts que estan a la seva vora, per a poder identificar-ne l’espècie vegetal amb la qual estableix micorizes, si és el cas. Cal anotar-ne la localitat, vegetació i especies vegetals properes, dia i nom del recol•lector.
 
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Fongs, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Líquens

Què són?
Els líquens són una associació estable i autosuficient constituïda per fongs (micobiont) i algues o cianoprocariotes (fotobiont).

Quin aspecte tenen?



On viuen a la ciutat de Barcelona?
Podrien viure a sobre de l’escorça dels arbres, però resulta un ambient massa hostil per als líquens. Preferentment viuen a sobre de materials petris, ja sigui ciment, morter, teules, etc. i també al terra en sòls una mica compactats i estables.


Com s'observen?
Amb l’ajut d’una lupa de 10 augments o més.


Per a la seva identificació
Els especialistes necessiten fer una sèrie d’observacions del tal·lus i del tipus de fructificació, així com de les substàncies liquèniques que presenten.
Es per això que s’han de recol·lectar, amb l’ajut d’una punta de navalla i guardar-los en un sobre de paper. En aquest sobre anotarem:
  • Localitat: (carrer, parc, dades GPS, etc. amb la màxima precisió de dades)
  • Substrat: (morter, ciment, escorça, etc.)
  • Recol·lector: (el nostre nom i telèfon o e-mail)
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Líquens, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Briòfits

Què són?
Els briòfits són petites plantes terrestres d’organització senzilla que comprenen organismes molt populars com ara les molses i d’altres grups menys coneguts com les hepàtiques i els antocerotes.
Es caracteritzen per tenir un cicle vital en el que la part que veiem normalment correspon a un gametòfit verd i en determinades èpoques de l’any trobem un esporòfit que forma les espores i resta fixat a la planta verda.

Quin aspecte tenen?
El gametòfit de les molses i d’una part de les hepàtiques (les hepàtiques folioses) està format per un caulidi (tigeta) amb fil·lidis (petites fulletes); altres grups d’hepàtiques (les hepàtiques tal·loses) i els antocerotes tenen un gametòfit en forma de làmina verd.
Quan en determinades èpoques de l’any surten els esporòfits, aquest es desenvolupen sobre el gametòfit verd i presenten una seta mes o menys llarga i al capdamunt una càpsula amb espores.

Bryum (molsa)
   
Pseudoscleropodium purum (molsa)

Frullania dilatata (hepàtica)


Lunularia cruciata (hepàtica)
 
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Els briòfits són organismes que depenen de la humitat ambiental, per això els podem trobar en llocs ombrívols i humits del parcs o carrers de Barcelona, a prop de les fonts, i en les escorces d'arbres. Però també poden viure en ambients més secs i zones obertes sobre pedres, murs i teulades.
 


Com s'observen?
Els reconeixerem a simple vista, però per a la seva millor identificació és aconsellable l'ajuda d'una lupa binocular de petit augment (10x)

Per a la seva identificació
Els criteris emprats per a una correcta identificació dels briòfits inclouen caràcters macroscòpics o que s'observen amb la lupa binocular i caràcters que precisen de l'observació al microscopi. En un primer pas, l'observació de la morfologia de la planta ens permet identificar els diferents grups: molses, amb fil·lidis disposats de forma helicoïdal; hepàtiques folioses, amb fil·lidis en dues fileres; hepàtiques tal·loses i antocerotes amb cos laminar.

La recol·lecció dels briòfits no demana, en general, una tècnica molt especialitzada. Es recomanable utilitzar una navalla per separar-los del substrat, i quan són de mida molt petita i delicats s’agafen amb una petita part del substrat.

Un cop recollides les mostres, es guarden en sobres de paper en els que anotarem: la localitat (carrer, parc), l’ambient, el substrat (pedres, mur artificial, teulada, escorça,….), data de recolecció, nom del recol·lector.


Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Briòfits, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Crustacis

Què són?
Els crustacis són després dels insectes, el grup d'artròpodes de més èxit evolutiu, Es tracta d'una Classe quasi exclusivament aquàtica, molt ben adaptada a les aigües marines i també a les continentals. El parasitisme és una forma de vida relativament estesa entre els crustacis. També hi ha espècies mig adaptades a la vida terrestre (necessiten retornar a l’aigua periòdicament), i existeix un únic grup taxonòmic adaptat completament a la vida terrestre, són els isòpodes terrestres o Porquets de Sant Antoni, els quals, però, precisen d'ambients o racons molt humits. Aquest grup serà al que ens referirem en la fitxa, ja que és el grup de crustacis que més podrem observar en zones urbanitzades.
Són crustacis que es reprodueixen sexualment i tenen un dimorfisme sexual molt poc acusat. Els ous es dipositen en la cambra incubadora on també resten les larves durant un cert temps. Les larves necessiten de tres mudes per assolir l'estat adult (metamorfosi simple).

Quin aspecte tenen?   
Els isòpodes, doncs, es caracteritzen per tenir els set parells d'apèndixs locomotors (pereipodis) amb una estructura molt similar (d' isos, iguals, i podos, pota), la forma del cos és deprimida, tenen un parell d'ulls compostos i sèssils i no tenen closca de carbonat càlcic, però sí que tenen la cutícula molt impermeable. És molt coneguda la seva capacitat en cargolar el cos formant una bola davant de qualsevol perill o de condicions adverses.

Crustaci Isòpode terrestre o  Porquet de sant Antoni

 Cara ventral

On viuen a la ciutat de Barcelona?
Els Isòpodes terrestres necessiten ambients amb humitat permanent, és habitual trobar-los entre la fullaraca, sota pedres, en galeries i caus d'altres animals, etc. Són formes típiques de dins les coves. Són en general animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se en una plaga en els jardins. Moltes de les espècies més freqüents viuen en relació amb ambients lligats amb l'home, on aprofiten part dels seus residus, escombraries i femers (són els anomenats cuques o porquets de sant Antoni).

Com s’observen?
No serà difícil d'observar-los en els llocs humits i ombrívols, sota pedres i sota fullaraca. Normalment es troben varis exemplars agrupats.
Si cal que els recol·lectem per a poder determinar-los, només amb un o dos exemplars en tindrem prou. Es recol·lecten dins un pot amb alcohol de 70%. I fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem (en llapis és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Els Isòpodes terrestres poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes amb dos parells de potes per segment ), de morfologia externa molt similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si es veuen dos parells, llavors serà un diplòpode.
                            
 Porquet de Sant Antoni (Crustaci Isòpode terrestre)
  
Diplòpode (Miriàpode)  

La colonització del medi terrestre a càrrec dels isòpodes només implica el grup dels oniscoideids (Oniscoidea). Les espècies que podem trobar als Països Catalans pertanyen a quatre famílies diferents, però els més nombrosos són els del gènere Porcellio.
Per a la seva identificació a nivell d'espècie, els especialistes fan servir estructures d’especial valor taxonòmic, com els diferents segments dels apèndixs, la majoria birramis, tant bucals com locomotors i de funció reproductora.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Crustacis, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Miriàpodes

Què són?
Els miriàpodes, centpeus, milpeus i afins, són artròpodes mandibulats terrestres, amb el cos format només per a dues regions: el cap i el tronc. El tronc, uniforme, és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals, amb, al menys, un parell de potes. Actualment, no s'accepta la denominació de miriàpodes com a grup taxonòmic, és, doncs, un grup artificiós que engloba varies Classes, les dues més nombroses i de les que ens referirem en aquesta fitxa, són: la Classe Diplopoda i la Classe Chilopoda.
Hi ha però, unes característiques que són comunes: les dues classes tenen en el cap un parell d’antenes molt sensitives i un parell de maxil·les i de mandíbules mastegadores. Tenen ulls simples o ocels agrupats però n’hi ha molts d’anoftalms (han perdut els ulls). Són lucífugs i higròfils (els hi agrada l’ombra i la humitat). Són sexuals, amb dimorfisme sexual poc accentuat, i amb reproducció indirecte (per espermatòfors), només en uns pocs diplòpodes és directe (per còpula); de l’ou neixen unes larves que de manera gradual, per mitjà de mudes, van adquirint el nombre complet de segments que té l’adult.

Quin aspecte tenen?

On viuen a la ciutat de Barcelona?
Els miriàpodes necessiten ambients amb un cert grau d’humitat i fugen de la llum (lucífugs). És habitual trobar-los, sobretot, sota de les pedres, però també entre la fullaraca, entre les molses, en escorces i troncs abatuts en descomposició, i dins de caus i coves. En la ciutat viuen en zones de jardí ombrívoles i poden entrar dins els edificis.

Com s’observen?
No serà difícil d'observar-los a l’aixecar pedres en llocs humits i ombrívols. Són molt actius durant la tardor i  la primavera, i, desprès d’una tempesta d’estiu és el millor moment per a poder observar-los. Són, però, molt ràpids i desapareixen de la vista en un no res.
Si per a poder-los determinar cal que els recol·lectem, el millor és col·locar-los directament dins un pot amb alcohol de 70%. I fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.

Per a la seva identificació
Abans de res, hem de ser capaços de diferenciar les dues Classes.
Els diplòpodes: mil peus i afins, es caracteritzen per tenir dos parells de potes en quasi tots els segments del cos o tronc (d’11 a més de 60 segments). Molts tenen la cutícula endurida per dipòsits de sals minerals. Les espècies de la nostre fauna són de mida petita, de 3 a 9 cm de llargada, de color grisós i ocre. Són cilíndrics; poden ser allargats, amb expansions laterals, o poden ser curts i robusts. Són herbívors, s’alimenten de material vegetal fresc o en descomposició i només uns pocs són carnívors. Com a defensa, tenen unes glàndules de secreció de substàncies repel·lents, en molts casos verinoses, i molts d’ells es poden enrotllar fent-se una bola.
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins, només tenen un parell de potes per segment del tronc (de 15 a més de 50 segments i uns pocs poden arribar a 170 segments) i el tegument és tou. Són aplanats, allargats i/o estrets en forma de cinta. El primer parell d’apèndixs locomotors s’han transformat en apèndixs mastegadors (les forcípules) en forma de punxes acabades en ungles ben quitinitzades i en elles s’obre a l’exterior la glàndula del verí. La majoria són formes solitàries i són grans depredadors d’oligoquets i altres artròpodes.

Hem de reconèixer si es tracta d’una escolopendra, ja que s’ha d’anar en compte de que no ens clavi les forcípules (el verí és bastant dolorós). Amb una fotografia n’hi ha prou per identificar-les, així que no cal recol·lectar-les. Els Diplòpodes poden arribar a confondre's amb els Isòpodes terrestres,  ja que a més de tenir una morfologia externa similar, els dos grups  poden enrotllar el cos fent-se una bola. Per a diferenciar-los quan estan caminant, n'hi ha prou amb veure quantes potes tenen en cada segment, i les antenes també són molt característiques de cada grup.
Diplòde

Isòpode terrestre

Per a la seva identificació a nivell d'espècie, els especialistes analitzen estructures d’especial valor taxonòmic com els ocels, les mandíbules, modificacions en les potes i en el tronc i les forcípules en el cas dels quilòpodes.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Miriàpodes, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL

Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic Mol·luscs

Què són?
Es compten unes 100.000 espècies de mol·luscs, xifra que col·loca aquest fílum en el segon lloc del rànquing numèric entre els animals després dels artròpodes que van molt per davant. Els mol·luscs són essencialment marins però el nombre de terrestres no desllueix amb unes 35.000 espècies.

Si es coneixen més de 30.000 espècies fòssils de mol·luscs podem deduir que es tracta d’un grup amb llarg recorregut evolutiu. Els mol·luscs no presenten el cos segmentat com els anèlids o els portentosos artròpodes, per la qual cosa es creu que anèlids i mol·luscs provenen d’un antecessor comú.

Malgrat l’enorme variabilitat representada en un nombre tan elevat d’espècies, els mol·luscs mostren un pla corporal comú i singular. La classe de mol·luscs més diversificada és la dels gasteròpodes, mol·luscs amb una conquilla d’una sola peça, sovint en forma d’espiral que amaga un cos tou que també ha sofert una torsió. Entre els gasteròpodes més recentment evolucionats ens trobem els pulmonats, subordre que inclou cargols i llimacs. Els pulmonats han colonitzat el medi terrestre gràcies a canviar brànquies per pulmons. Són els pulmonats els principals candidats a ser observats al BioBlitzBCN.

Quin aspecte tenen?

El cos dels mol·luscs està comprès entre un peu muscular que llisca sobre el sòl i una conquilla calcària dorsal. El peu i la resta del cos està estan recoberts per una bava segrega pel propi animal. La closca es desenvolupa seguint un creixement en espiral característic dels mol·luscs, per bé que pot ser absent del tot o parcialment en alguns grups.

El cap sol estar ben marcat amb la boca i òrgans sensorials sovint sobre tentacles. La massa de vísceres està protegida per la conquilla, de manera que l’aspecte més habitual d’un mol·lusc és el d’un cap, un peu i una conquilla.
Monacha cartusiana
 Otala punctata
 
Xerosecta cespitum
Rumina decollata

On viuen a la ciutat de Barcelona?
Si descartem les poblacions de mol·luscs marins que viuen a recer dels espigons o del port de Barcelona, els cargols i llimacs barcelonins estan a la cerca d’humitat perquè la seva adaptació al medi terrestre és limitada. Des del punt de vista nutrici el seu aliment pot ser diversificat però tenen un element d’adquisició indispensable com és el calci. La closca és calcària i serveix tant de protecció com per guarir un espai dedicat a l’intercanvi gasós.

En una ciutat com Barcelona podrem trobar cargols i llimacs en espais enjardinats amb zones ombrívoles. Tan els trobarem sobre la vegetació, com aclofats sota pedres o altres materials que reposin sobre el sòl. També es deixen veure en parets rocoses i en clivelles.

En el cas d’estanyols i de petits corrents d’aigua hi podem trobar algunes espècies fixades a les parets o al fons.

Les ciutats també són un espai de transport i d’ingrés de mostres biològiques de manera que la importació de vegetació al medi urbà, sigui en forma de ram silvestre o de compra d’una planta, pot representar la immigració d’exemplars de cargols que tenen l’opció de descobrir un nou món.


Com s'observen?
Hi ha dues formes bàsiques. Per a exemplars prou grossos, a ull vista o visibles amb l’ajut de lupes senzilles, serà suficient l’observació directa dels medis susceptibles de suportar mol·luscs. Aixecar pedres i rocs ens pot afegir la detecció d’alguna espècie prou gran però que no està a la intempèrie.

Una segona via de localització de mol·luscs consisteix en recollir mostres de sòl que seran tractades en un petit laboratori. La manipulació del sòl amb sedassos ens pot permetre detectar exemplars de les espècies que viuen en aquesta capa de sòl més superficial i que són sovint de mida molt petita.

Sigui com sigui, l’observació de cargols té un enorme avantatge: les conquilles. No sempre cal trobar animals vius per acreditar l’observació d’una espècie en un lloc i que hi hagi viscut durant un cert temps. La presència de conquilles s’usa freqüentment com a mesura de presència de l’espècie en un espai concret i en la mesura que la descomposició de la conquilla s’obté en pocs anys la seva detecció també permet atribuir un interval temporal de vida d’aquesta espècie en el lloc on s’ha recol·lectat. Només cal prudència de no deixar-se entabanar per residus de paelles o d’altres convits fets a l’aire lliure quan els comensals descuren la neteja abocant els residus alimentaris en una pila. Sigui a la muntanya o al costat de la platja.


Per a la seva identificació

L’objecte identificador més directa i fàcil de localitzar és la conquilla per a una avaluació dels casos de les espècies més habituals a Barcelona. La forma, la mida, la proporció entre longitud i amplada i el nombre de voltes que dóna l’espiral de la conquilla són bons descriptors. També és interessant fixar-se en el solc que es crea entre dues voltes consecutives que pot ser pronunciat o molt suau.

Després caldrà fixar-se en el disseny extern, tenint en compte que les conquilles despreses d’un animal mort poden perdre una capa, el periòstrac, on hi apareixen marques i colors més pronunciats.

Per últim, la conquilla ofereix un altre espai pel diagnòstic de l’espècie, com és la boca. Les proporciona d’aquesta, la presència d’irregularitats en la línia de la boca, fins i tot la coloració del marge de la conquilla a la boca, són tots ells caràcters a tenir en consideració.

Sobre aquests elements de la conquilla es basen les guies de camp que es poden fer servir per identificar cargols. En el cas dels llimacs la perícia en reconèixer colors, dissenys i mides es complica més i sovint reclama una dissecció.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Mol·luscs, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Aràcnids

Què són?
Els aràcnids, escorpins, pseudoescorpins, aranyes i opilions,  són la Classe d’artròpodes més nombrós del Subfílum dels quelicerats, els quals es caracteritzen per no tenir antenes ni mandíbules, com la majoria dels altres Artròpodes. Per contra disposen de quelícers, que són apèndixs preorals en forma de pinça o ganxo adaptats a la subjecció i a la trituració de les preses i, en les aranyes, és on s’obren a l’exterior les glàndules del verí. Tenen el cos dividit en dues regions: el prosoma i l’opistosoma. A l'anterior o prosoma hi ha, a més dels quelícers, un parell d’apèndixs anomenats pedipalps, varis ulls en forma d’ocels que poden estar molt desenvolupats (visió directe i indirecte), i a banda i banda els quatre parells de potes caminadores. A la regió posterior o opistosoma tenen uns apèndixs molt especialitzats i característics de cada grup, com són les fileres en les aranyes (que estan connectats a glàndules de seda (sericígenes)) o com l' agulló inoculador de verí i les pintes en els escorpins (aquestes últimes són estructures de caire sensorial). Tots els aràcnids estan molt ben adaptats a la vida terrestre.
Els aràcnids són carnívors i depredadors per excel·lència, subjecten i trituren les seves preses amb els quelícers i els pedipalps. Al no tenir mandíbules han d'ingerir l'aliment per mitjà d'una digestió externa, és a dir, transformant-lo prèviament en líquid. Són sexuals, de fecundació interna o externa, majoritàriament ovípars i amb fases juvenils semblants a l’adult al qual arriben per mitjà de vàries mudes.
Són un grup de gran interès ecològic, ja que són petits depredadors que duen a terme una missió insubstituïble en el control natural de les poblacions d’insectes.
D’aquest grup, format per nombrosos ordres, ens centrarem només en el més nombrosos i comuns: els escorpins, els pseudoescorpins, les aranyes i els opilions.

Quin aspecte tenen? 



On viuen a la ciutat de Barcelona?
Molts d’ells són animals nocturns o crepusculars i durant el dia s’estan quiets sota pedres grosses o entre la fullaraca, on acostumen a tenir-hi el niu. El seu període d’activitat s’estén de maig a setembre, per tant, ara és l’època propícia per veure’ls.

Com s’observen?
No serà massa difícil poder-los observar si aixequem pedres, en llocs secs i àrids, encara que n’hi ha uns quants adaptats a climes humits (algunes espècies prefereixen llocs foscos i coves). Si, tot cercant, observem teranyines, ens indicarà la presència d’aranyes i serà un dels moments de posar-hi força atenció. Recordeu que, tant les aranyes com els escorpins, ens els podem trobar transportant un gran nombre de cries sobre el dors, ja que les femelles tenen cura d’elles fins a les últimes mudes.
Pel verí dels aràcnids, sobretot pels de Barcelona i de Catalunya, no cal tenir por ja que només hi ha l’escorpí groc (Buthus occitanus) que pot presentar una certa perillositat per a l’home.
Si podem fer bones fotos, segur que sabrem de quin escorpí es tracta. En canvi, per a les aranyes ja és bastant més complicat, fins el punt de que si no són adults no es podran determinar a nivell d'espècie ni pels millors especialistes. Així, doncs, si per a poder determinar-los  cal que els recol·lectem, el millor serà col·locar-los directament dins un pot amb alcohol de 70%. I fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.

Per a la seva identificació
Primer de tot, caldrà saber a quin dels ordres tractats pertanyen els espècimens que ens anem trobant. Ens ajudarà saber algunes de les característiques més evidents:
L’Ordre Scorpiones (els escorpins): Segurament, tothom sap reconèixer a primer cop d’ull que es tracta d'un escorpí. El més fàcil d’observar i que els diferencia de les aranyes,  és que el prosoma i l’opistosoma s’uneixen sense que hi hagi cap tipus de cintura, que l’opistosoma acaba en un tèlson (cua) proveït d’un agulló inoculador de verí, i pel fet de tenir un parell de pedipalps que acaben en una gran pinça i que són molt més llargs que la resta dels apèndixs.
Aquest últim caràcter, però, també el trobem en els pseudoescorpins.
A la nostra fauna només se’n coneixen tres espècies (i una d’elles viu dins de coves i està molt ben adaptada ja que és cega i poc pigmentada). Pel que fa a les altres dues espècies, només pel  color del cos ja és fàcil de diferenciar-les: la de color clar és l’escorpí groc (Buthus occitanus) i la de color molt fosc és l’escorpí negre (Euscorpius flavicaudis), el qual el trobarem, a diferència del groc, en ambients més aviat humits i és totalment inofensiva per a nosaltres i pels animals domèstics.
L’Ordre Pseudoscorpiones (els pseudoescorpins): Tenen uns pedipalps molt llargs i acabats en pinça, com els escorpins, però es diferencien d’ells sobretot per la seva mida (molt més petita) i pel fet de no tenir cua, i per tant per no tenir agulló.
L’Ordre Araneae (les aranyes): Són aràcnids de prosoma insegmentat amb curts però forts i robusts quelícers, els quals, conjuntament amb el nombre i la disposició dels ulls,  són elements de gran interès sistemàtic, ja que són caràcters suficients per a distingir algunes famílies i fins i tot alguns gèneres. Altres característiques són la gran llargada dels pedipalps, els quals, en les aranyes mascles, estan transformats en òrgans copuladors. En l’opistosoma trobem, en la cara ventral, un nombre variable de fileres (de 3 a 8) que són apèndixs amb glàndules sericígenes. Amb la secreció de la seda algunes espècies construeixen teranyines de formes específiques per a cada família. Tot i així, hi ha moltes altres espècies que no construeixen teranyines sinó que fan els nius al sòl o en petits forats a les roques (la seda també s’utilitza  per a la a construcció de capolls).
Per ajudar a identificar algunes de les aranyes, podem fotografiar les teranyines que han fabricat, ja que la manera de construir-la sol ser característica de cada grup.
L’Ordre Opiliones (els opilions): Són aràcnids de dimensions i aspecte semblants a les aranyes però amb una diferència fonamental: malgrat que tenen, també, un prosoma i un opistosoma, ambdues parts es troben completament soldades, de manera que no hi ha cap cintura entre l’una i l’altra. També, en algunes espècies, els caracteritza la gran llargada dels quatre parells apèndixs locomotors. No tenen glàndules de verí.
A banda de diferenciar els quatre grans subgrups que tractem, també podrem reconèixer algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp i un xic de paciència.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Aràcnids, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Col·lèmbols

Què són?
Els col·lèmbols són hexàpodes (amb tres parells de potes locomotores), apterigotes (sense ales) entognats (amb les peces bucals dins la càpsula cefàlica), de petita mida (0,2 a 10 mm), de tegument tou, coloració variable i desenvolupament directe (sense cap forma larvària).

Quin aspecte tenen?
L’aspecte dels col·lèmbols es molt variable, tant en mida com en coloració y forma. El cos esta dividit en cap, tòrax i abdomen. El cap pot tenir o no ulls simples (en nombre màxim de vuit), un òrgan sensitiu anomenat òrgan postantenal, i antenes de quatre artells. El tòrax consta de tres segments dels quals el primer pot ser molt reduït. L’abdomen consta de sis segments, però alguns poden estar fusionats. El més característic dels col·lèmbols és la presència d’uns apèndixs abdominals especials als segments 1er (tub ventral), 3er (retinacle) i 4rt (furca), dels quals els dos últims poden desaparèixer.
Tomoceridae

Neanuridae
Dicyrtomidae
 
 Isotomidae
Bourletiellidae
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Els podem trobar a molts llocs, essent abundants al terra de llocs humits (soterranis, cases abandonades, jardins, testos de plantes) i a la fullaraca i sobre les plantes dels parterres i jardins.

Com s’observen?
Degut a la seva petita mida són difícil d’observar. Amb una lupa de camp es poden veure perfectament inclús els més petits.

Per a la seva identificació
Per la seva identificació és necessari fer preparacions al microscopi òptic, previ tractament de transparentat dels exemplars. Els de mida més gran poden identificar-se amb l’ajut d’una lupa binocular.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Col·lèmbols, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

Grup Biològic - Odonats

Què són?
Els odonats (libèl·lules i espiadimonis) són un Ordre d’insectes considerat molt primitiu (paleòpters), ja que els dos parells d'ales membranoses són de nerviació simple i no tenen camp joval, a més el tipus d'inserció de les ales amb el tòrax, fa que  no  es puguin moure cap enrere ni plegar- les sobre l’abdomen, i perquè el tipus de desenvolupament és mitjançant una metamorfosi simple, així que no tenen fases de pupa i els estadis juvenils (nimfes) van adquirint els caràcters dels adults de manera progressiva. En aquest ordre, però, les nimfes ocupen un hàbitat i tenen hàbits alimentaris diferents als adults: les larves són aquàtiques (resistents a un cert grau d'eutròfia) i grans depredadores (s’alimenten d’altres artròpodes aquàtics, larves de dípters, etc) i els adults són terrestres i voladors tot i que encara  segueixen molt lligats a l'ambient aquàtic ja que els ous són dipositats en les herbes properes a l'aigua. Destaca la gran territorialitat de la majoria de les espècies.

Quin aspecte tenen?


 
  ADULTS
 




 
NIMFES
 

 On viuen a la ciutat de Barcelona?
Les nimfes les trobarem nedant en aigües quietes com en les basses i llacunes dels nostres parcs urbans i, sovint, entre les herbes aquàtiques. Els adults els podrem observar volant sobre o al voltant de dites zones humides.
Com s’observen?
Es poden veure a simple vista i els adults, a més de per la seva grandària i els colors del seu cos, criden l'atenció de qualsevol observador per la manera que tenen de volar. Els podem veure sobrevolant els estanys, i sovint els observarem volant aparellats mentre fan la còpula. Les nimfes, encara que la majoria són molt críptiques i viuen en el substrat de llims i altres fons de l'hàbitat, amb sort es poden observar quan estan estàtiques sobre una planta aquàtica. Els adults es recol·lecten amb un caçapapallones i les nimfes amb una mànega aquàtica. S'ha de tenir en compte que tota la bellesa de la coloració del seu cos i dels enormes ulls compostos, es perd quasi totalment un cop morts. Així doncs, és un grup molt problemàtic per a conservar com a col·lecció en sec.
Els adults es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil, i  les nimfes en un pot amb alcohol de 70%. Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot (en llapis no s'esborra amb l'alcohol), anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.

Per a la seva identificació
Tot observador neòfit podrà fer en els adults la primera determinació inicial, que serà trobar el subordre al qual pertanyen els espècimens: Anisoptera (libèl·lules) o Zygoptera (espiadimonis).
-Sb.O. Zygoptera: Les ales anteriors i posteriors són similars en forma i venació i en repòs les mantenen en posició horitzontal.
-Sb.O. Anisoptera: Les ales anteriors són més estretes que les posteriors, i la venació és lleugerament diferent en ambdós parells d’ales. La postura en repòs es caracteritza per mantenir les ales en posició perpendicular a l’eix del cos.
Per a anar profunditzant en la determinació, els especialistes es fixen en les estructures d’especial valor taxonòmic, que en els adults es troben principalment en el cap, el tòrax, l’abdomen i sobretot en la venació de les ales. En la nimfa, dites estructures apareixen en el cap, el tòrax, i en les estructures d’intercanvi gasós, com són les brànquies.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Odonats, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat

Grup Biològic - Dictiòpters

Què són?
Els Dictiòpters, paneroles, pregadéus i afins, són un Ordre d’insectes que evolutivament estan considerats com a bastant primitius. Són Polineòpters, ja que, encara que poden plegar els dos parells d'ales sobre l’abdomen, la nerviació alar encara està poc reduïda i tenen una metamorfosi senzilla. Per tant, els podem trobar en forma d’adult i de nimfa, la qual va adquirint les característiques de l’adult de manera progressiva, com és el desenvolupament alar.

Són insectes de dimensions mitjanes o grans. Essencialment són terrestres i caminadors, gairebé no volen i molts tenen les ales reduïdes, i fins i tot absents, especialment les femelles. Les ales anteriors, anomenades tegmines, són més estretes i endurides que les posteriors, a les quals cobreix i protegeix en posició de repòs. En el cap de forma triangular i molt mòbil, s'inserten un parell d'antenes llargues i filiformes. Tenen uns ulls compostos grans i també ocels. L'aparell bucal és de tipus mastegador, amb mandíbules robustes. Al final del cos presenten diversos cercs, curts i pluriarticulats. Una altre caràcter que és comú a tot el grup és fer la posta d'ous dins d’una ooteca o "niu" que la femella fabrica per a protegir els ous mentre es desenvolupen fins el primer estadi de nimfa.

El grup tradicionalment s’ha dividit en dos subordres: els Blatodeus (paneroles, paneres o cuques molles) i els Mantodeus (pregadéus i afins). Aquests dos grans grups es poden separar perfectament, tant sigui per caràcters estructurals més concrets, com pel seu aspecte general, ja que són molt diferents a primer cop d’ull.

Quin aspecte tenen?
Blatodeus: En aquest grup és fàcil observar a les femelles amb el niu o ooteca adherida a l'extrem posterior de l'abdomen, on resta fins a trobar un lloc segur per a dipositar-la.

panerola negra (Blatta orientalis)

blàtid dipositant l’ooteca

panerola roja o americana (Periplaneta americana)

Mantodeus: A finals de maig i principis de juny ens trobarem sobretot les nimfes, d'aspecte bastant diferent als adults. Adherides sobre pedres, troncs o branques, podrem trobar les ooteques on es desenvolupen els ous (les d'aquest grup rebem noms populars com “pa de moro”).

nimfa d’empúsid

pregadéu (màntid)

màntid amb ooteca

On viuen a la ciutat de Barcelona?
Els Blatodeus, com les paneroles i afins, cerquen els llocs humits o protegits de la sequera, tot i que poden aguantar força sempre que trobin aliments rics en aigua. Els podrem trobar en arbusts i sota la fullaraca dels nostres parcs, però les més comunes són cosmopolites, moltes d'elles van ser introduïdes, i viuen dins les cases. De fet, qui no ha tingut un bon ensurt veient-ne corrent per un racó de la cuina? Al ser omnívores, s’alimenten de qualsevol substància comestible que troben. Observeu atentament els racons dels carrers pavimentats de la nostra ciutat!

En canvi, els Mantodeus, com els pregadéus i afins, són un grup depredador d’insectes molt voraç i per a caçar les seves preses (altres artròpodes) utilitzen el primer parell de potes prensores, perfectament transformades per a aquesta finalitat. Generalment són termòfils i els podrem observar en llocs assolellats i càlids sobre alguna branca, esperant la seva presa. Tot i així, hi ha grups més crepusculars, com ara els empúsids.


Com s’observen?
No són massa fàcils d'observar. Encara que són de mida bastant gran, són molt críptics amb el seu medi. Les paneroles són de les més fàcils de veure, però són molt ràpides per poder observar-les detingudament.

Amb bones fotografies segur que es poden arribar a classificar, però si necessitem capturar-ne algun d’ells, hi ha estris, com són les mànegues de rastreig, els quals ens poden ajudar passant-les per sobre els matolls, arbustos i herbes. També podem recol·lectar-les directament amb unes pinces quan les veiem pels racons dels carrers, en el cas de les paneroles.

El millor, sempre que sigui possible, és intentar observar-los i estudiar-los (anotant-ne la informació) per seguidament alliberar-los vius. Tot i així, si considerem interessant conservar els espècimens, cal saber que es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles).

Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:

-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)

-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)

-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)

Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.

Per a la seva identificació
Tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp.

És bàsic que quan recol·lectem un espècimen de Dictiòpter puguem diferenciar fàcilment a quin dels dos subordres pertany: els Blatodeus (paneroles, paneres o cuques molles) i els Mantodeus (pregadéus i afins). Es poden separar perfectament, tant sigui per caràcters estructurals més concrets, com pel seu aspecte general, ja que són molt diferents a primer cop d’ull.

Subordre Blattodea: Es caracteritzen per un pronot ample, en forma d’escut, cobrint anteriorment el cap i per unes potes anteriors marxadores, similars a les demés.

Subordre Mantodea: Es caracteritzen per un pronot en general més o menys allargat però no cobreix el cap, i per unes potes anteriors prensores.

D’altra banda, les estructures d’especial valor taxonòmic en que es fixen els especialistes són: la càpsula cefàlica, el pronot, les espines de les potes i la venació de les tegmines, entre d’altres.

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Dictiòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat