Què són?
Els odonats (libèl·lules i espiadimonis) són un Ordre d’insectes considerat molt primitiu (paleòpters), ja que els dos parells d'ales membranoses són de nerviació simple i no tenen camp joval, a més el tipus d'inserció de les ales amb el tòrax, fa que no es puguin moure cap enrere ni plegar- les sobre l’abdomen, i perquè el tipus de desenvolupament és mitjançant una metamorfosi simple, així que no tenen fases de pupa i els estadis juvenils (nimfes) van adquirint els caràcters dels adults de manera progressiva. En aquest ordre, però, les nimfes ocupen un hàbitat i tenen hàbits alimentaris diferents als adults: les larves són aquàtiques (resistents a un cert grau d'eutròfia) i grans depredadores (s’alimenten d’altres artròpodes aquàtics, larves de dípters, etc) i els adults són terrestres i voladors tot i que encara segueixen molt lligats a l'ambient aquàtic ja que els ous són dipositats en les herbes properes a l'aigua. Destaca la gran territorialitat de la majoria de les espècies.
Quin aspecte tenen?
ADULTS
NIMFES
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Les nimfes les trobarem nedant en aigües quietes com en les basses i llacunes dels nostres parcs urbans i, sovint, entre les herbes aquàtiques. Els adults els podrem observar volant sobre o al voltant de dites zones humides.Com s’observen?
Es poden veure a simple vista i els adults, a més de per la seva grandària i els colors del seu cos, criden l'atenció de qualsevol observador per la manera que tenen de volar. Els podem veure sobrevolant els estanys, i sovint els observarem volant aparellats mentre fan la còpula. Les nimfes, encara que la majoria són molt críptiques i viuen en el substrat de llims i altres fons de l'hàbitat, amb sort es poden observar quan estan estàtiques sobre una planta aquàtica. Els adults es recol·lecten amb un caçapapallones i les nimfes amb una mànega aquàtica. S'ha de tenir en compte que tota la bellesa de la coloració del seu cos i dels enormes ulls compostos, es perd quasi totalment un cop morts. Així doncs, és un grup molt problemàtic per a conservar com a col·lecció en sec.
Els adults es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil, i les nimfes en un pot amb alcohol de 70%. Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot (en llapis no s'esborra amb l'alcohol), anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Tot observador neòfit podrà fer en els adults la primera determinació inicial, que serà trobar el subordre al qual pertanyen els espècimens: Anisoptera (libèl·lules) o Zygoptera (espiadimonis).
-Sb.O. Zygoptera: Les ales anteriors i posteriors són similars en forma i venació i en repòs les mantenen en posició horitzontal.
-Sb.O. Anisoptera: Les ales anteriors són més estretes que les posteriors, i la venació és lleugerament diferent en ambdós parells d’ales. La postura en repòs es caracteritza per mantenir les ales en posició perpendicular a l’eix del cos.
Per a anar profunditzant en la determinació, els especialistes es fixen en les estructures d’especial valor taxonòmic, que en els adults es troben principalment en el cap, el tòrax, l’abdomen i sobretot en la venació de les ales. En la nimfa, dites estructures apareixen en el cap, el tòrax, i en les estructures d’intercanvi gasós, com són les brànquies.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Odonats, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
Es poden veure a simple vista i els adults, a més de per la seva grandària i els colors del seu cos, criden l'atenció de qualsevol observador per la manera que tenen de volar. Els podem veure sobrevolant els estanys, i sovint els observarem volant aparellats mentre fan la còpula. Les nimfes, encara que la majoria són molt críptiques i viuen en el substrat de llims i altres fons de l'hàbitat, amb sort es poden observar quan estan estàtiques sobre una planta aquàtica. Els adults es recol·lecten amb un caçapapallones i les nimfes amb una mànega aquàtica. S'ha de tenir en compte que tota la bellesa de la coloració del seu cos i dels enormes ulls compostos, es perd quasi totalment un cop morts. Així doncs, és un grup molt problemàtic per a conservar com a col·lecció en sec.
Els adults es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil, i les nimfes en un pot amb alcohol de 70%. Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot (en llapis no s'esborra amb l'alcohol), anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Tot observador neòfit podrà fer en els adults la primera determinació inicial, que serà trobar el subordre al qual pertanyen els espècimens: Anisoptera (libèl·lules) o Zygoptera (espiadimonis).
-Sb.O. Zygoptera: Les ales anteriors i posteriors són similars en forma i venació i en repòs les mantenen en posició horitzontal.
-Sb.O. Anisoptera: Les ales anteriors són més estretes que les posteriors, i la venació és lleugerament diferent en ambdós parells d’ales. La postura en repòs es caracteritza per mantenir les ales en posició perpendicular a l’eix del cos.
Per a anar profunditzant en la determinació, els especialistes es fixen en les estructures d’especial valor taxonòmic, que en els adults es troben principalment en el cap, el tòrax, l’abdomen i sobretot en la venació de les ales. En la nimfa, dites estructures apareixen en el cap, el tòrax, i en les estructures d’intercanvi gasós, com són les brànquies.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Odonats, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
