Què són?
Els Dictiòpters, paneroles, pregadéus i afins, són un Ordre d’insectes que evolutivament estan considerats com a bastant primitius. Són Polineòpters, ja que, encara que poden plegar els dos parells d'ales sobre l’abdomen, la nerviació alar encara està poc reduïda i tenen una metamorfosi senzilla. Per tant, els podem trobar en forma d’adult i de nimfa, la qual va adquirint les característiques de l’adult de manera progressiva, com és el desenvolupament alar.
Són insectes de dimensions mitjanes o grans. Essencialment són terrestres i caminadors, gairebé no volen i molts tenen les ales reduïdes, i fins i tot absents, especialment les femelles. Les ales anteriors, anomenades tegmines, són més estretes i endurides que les posteriors, a les quals cobreix i protegeix en posició de repòs. En el cap de forma triangular i molt mòbil, s'inserten un parell d'antenes llargues i filiformes. Tenen uns ulls compostos grans i també ocels. L'aparell bucal és de tipus mastegador, amb mandíbules robustes. Al final del cos presenten diversos cercs, curts i pluriarticulats. Una altre caràcter que és comú a tot el grup és fer la posta d'ous dins d’una ooteca o "niu" que la femella fabrica per a protegir els ous mentre es desenvolupen fins el primer estadi de nimfa.
El grup tradicionalment s’ha dividit en dos subordres: els Blatodeus (paneroles, paneres o cuques molles) i els Mantodeus (pregadéus i afins). Aquests dos grans grups es poden separar perfectament, tant sigui per caràcters estructurals més concrets, com pel seu aspecte general, ja que són molt diferents a primer cop d’ull.
Quin aspecte tenen?
Blatodeus: En aquest grup és fàcil observar a les femelles amb el niu o ooteca adherida a l'extrem posterior de l'abdomen, on resta fins a trobar un lloc segur per a dipositar-la.
panerola negra (Blatta orientalis)
blàtid dipositant l’ooteca
panerola roja o americana (Periplaneta americana)
Mantodeus: A finals de maig i principis de juny ens trobarem sobretot les nimfes, d'aspecte bastant diferent als adults. Adherides sobre pedres, troncs o branques, podrem trobar les ooteques on es desenvolupen els ous (les d'aquest grup rebem noms populars com “pa de moro”).
nimfa d’empúsid
pregadéu (màntid)
màntid amb ooteca
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Els Blatodeus, com les paneroles i afins, cerquen els llocs humits o protegits de la sequera, tot i que poden aguantar força sempre que trobin aliments rics en aigua. Els podrem trobar en arbusts i sota la fullaraca dels nostres parcs, però les més comunes són cosmopolites, moltes d'elles van ser introduïdes, i viuen dins les cases. De fet, qui no ha tingut un bon ensurt veient-ne corrent per un racó de la cuina? Al ser omnívores, s’alimenten de qualsevol substància comestible que troben. Observeu atentament els racons dels carrers pavimentats de la nostra ciutat!
En canvi, els Mantodeus, com els pregadéus i afins, són un grup depredador d’insectes molt voraç i per a caçar les seves preses (altres artròpodes) utilitzen el primer parell de potes prensores, perfectament transformades per a aquesta finalitat. Generalment són termòfils i els podrem observar en llocs assolellats i càlids sobre alguna branca, esperant la seva presa. Tot i així, hi ha grups més crepusculars, com ara els empúsids.
Com s’observen?
No són massa fàcils d'observar. Encara que són de mida bastant gran, són molt críptics amb el seu medi. Les paneroles són de les més fàcils de veure, però són molt ràpides per poder observar-les detingudament.
Amb bones fotografies segur que es poden arribar a classificar, però si necessitem capturar-ne algun d’ells, hi ha estris, com són les mànegues de rastreig, els quals ens poden ajudar passant-les per sobre els matolls, arbustos i herbes. També podem recol·lectar-les directament amb unes pinces quan les veiem pels racons dels carrers, en el cas de les paneroles.
El millor, sempre que sigui possible, és intentar observar-los i estudiar-los (anotant-ne la informació) per seguidament alliberar-los vius. Tot i així, si considerem interessant conservar els espècimens, cal saber que es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles).
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
Per a la seva identificació
Tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp.
És bàsic que quan recol·lectem un espècimen de Dictiòpter puguem diferenciar fàcilment a quin dels dos subordres pertany: els Blatodeus (paneroles, paneres o cuques molles) i els Mantodeus (pregadéus i afins). Es poden separar perfectament, tant sigui per caràcters estructurals més concrets, com pel seu aspecte general, ja que són molt diferents a primer cop d’ull.
Subordre Blattodea: Es caracteritzen per un pronot ample, en forma d’escut, cobrint anteriorment el cap i per unes potes anteriors marxadores, similars a les demés.
Subordre Mantodea: Es caracteritzen per un pronot en general més o menys allargat però no cobreix el cap, i per unes potes anteriors prensores.
D’altra banda, les estructures d’especial valor taxonòmic en que es fixen els especialistes són: la càpsula cefàlica, el pronot, les espines de les potes i la venació de les tegmines, entre d’altres.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Dictiòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn