Què són?
Els aràcnids, escorpins, pseudoescorpins, aranyes i opilions, són la Classe d’artròpodes més nombrós del Subfílum dels quelicerats, els quals es caracteritzen per no tenir antenes ni mandíbules, com la majoria dels altres Artròpodes. Per contra disposen de quelícers, que són apèndixs preorals en forma de pinça o ganxo adaptats a la subjecció i a la trituració de les preses i, en les aranyes, és on s’obren a l’exterior les glàndules del verí. Tenen el cos dividit en dues regions: el prosoma i l’opistosoma. A l'anterior o prosoma hi ha, a més dels quelícers, un parell d’apèndixs anomenats pedipalps, varis ulls en forma d’ocels que poden estar molt desenvolupats (visió directe i indirecte), i a banda i banda els quatre parells de potes caminadores. A la regió posterior o opistosoma tenen uns apèndixs molt especialitzats i característics de cada grup, com són les fileres en les aranyes (que estan connectats a glàndules de seda (sericígenes)) o com l' agulló inoculador de verí i les pintes en els escorpins (aquestes últimes són estructures de caire sensorial). Tots els aràcnids estan molt ben adaptats a la vida terrestre.
Els aràcnids són carnívors i depredadors per excel·lència, subjecten i trituren les seves preses amb els quelícers i els pedipalps. Al no tenir mandíbules han d'ingerir l'aliment per mitjà d'una digestió externa, és a dir, transformant-lo prèviament en líquid. Són sexuals, de fecundació interna o externa, majoritàriament ovípars i amb fases juvenils semblants a l’adult al qual arriben per mitjà de vàries mudes.
Són un grup de gran interès ecològic, ja que són petits depredadors que duen a terme una missió insubstituïble en el control natural de les poblacions d’insectes.
D’aquest grup, format per nombrosos ordres, ens centrarem només en el més nombrosos i comuns: els escorpins, els pseudoescorpins, les aranyes i els opilions.
Quin aspecte tenen?
Els aràcnids, escorpins, pseudoescorpins, aranyes i opilions, són la Classe d’artròpodes més nombrós del Subfílum dels quelicerats, els quals es caracteritzen per no tenir antenes ni mandíbules, com la majoria dels altres Artròpodes. Per contra disposen de quelícers, que són apèndixs preorals en forma de pinça o ganxo adaptats a la subjecció i a la trituració de les preses i, en les aranyes, és on s’obren a l’exterior les glàndules del verí. Tenen el cos dividit en dues regions: el prosoma i l’opistosoma. A l'anterior o prosoma hi ha, a més dels quelícers, un parell d’apèndixs anomenats pedipalps, varis ulls en forma d’ocels que poden estar molt desenvolupats (visió directe i indirecte), i a banda i banda els quatre parells de potes caminadores. A la regió posterior o opistosoma tenen uns apèndixs molt especialitzats i característics de cada grup, com són les fileres en les aranyes (que estan connectats a glàndules de seda (sericígenes)) o com l' agulló inoculador de verí i les pintes en els escorpins (aquestes últimes són estructures de caire sensorial). Tots els aràcnids estan molt ben adaptats a la vida terrestre.
Els aràcnids són carnívors i depredadors per excel·lència, subjecten i trituren les seves preses amb els quelícers i els pedipalps. Al no tenir mandíbules han d'ingerir l'aliment per mitjà d'una digestió externa, és a dir, transformant-lo prèviament en líquid. Són sexuals, de fecundació interna o externa, majoritàriament ovípars i amb fases juvenils semblants a l’adult al qual arriben per mitjà de vàries mudes.
Són un grup de gran interès ecològic, ja que són petits depredadors que duen a terme una missió insubstituïble en el control natural de les poblacions d’insectes.
D’aquest grup, format per nombrosos ordres, ens centrarem només en el més nombrosos i comuns: els escorpins, els pseudoescorpins, les aranyes i els opilions.
Quin aspecte tenen?
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Molts d’ells són animals nocturns o crepusculars i durant el dia s’estan quiets sota pedres grosses o entre la fullaraca, on acostumen a tenir-hi el niu. El seu període d’activitat s’estén de maig a setembre, per tant, ara és l’època propícia per veure’ls.
Molts d’ells són animals nocturns o crepusculars i durant el dia s’estan quiets sota pedres grosses o entre la fullaraca, on acostumen a tenir-hi el niu. El seu període d’activitat s’estén de maig a setembre, per tant, ara és l’època propícia per veure’ls.
Com s’observen?
No serà massa difícil poder-los observar si aixequem pedres, en llocs secs i àrids, encara que n’hi ha uns quants adaptats a climes humits (algunes espècies prefereixen llocs foscos i coves). Si, tot cercant, observem teranyines, ens indicarà la presència d’aranyes i serà un dels moments de posar-hi força atenció. Recordeu que, tant les aranyes com els escorpins, ens els podem trobar transportant un gran nombre de cries sobre el dors, ja que les femelles tenen cura d’elles fins a les últimes mudes.
Pel verí dels aràcnids, sobretot pels de Barcelona i de Catalunya, no cal tenir por ja que només hi ha l’escorpí groc (Buthus occitanus) que pot presentar una certa perillositat per a l’home.
Si podem fer bones fotos, segur que sabrem de quin escorpí es tracta. En canvi, per a les aranyes ja és bastant més complicat, fins el punt de que si no són adults no es podran determinar a nivell d'espècie ni pels millors especialistes. Així, doncs, si per a poder determinar-los cal que els recol·lectem, el millor serà col·locar-los directament dins un pot amb alcohol de 70%. I fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Primer de tot, caldrà saber a quin dels ordres tractats pertanyen els espècimens que ens anem trobant. Ens ajudarà saber algunes de les característiques més evidents:
L’Ordre Scorpiones (els escorpins): Segurament, tothom sap reconèixer a primer cop d’ull que es tracta d'un escorpí. El més fàcil d’observar i que els diferencia de les aranyes, és que el prosoma i l’opistosoma s’uneixen sense que hi hagi cap tipus de cintura, que l’opistosoma acaba en un tèlson (cua) proveït d’un agulló inoculador de verí, i pel fet de tenir un parell de pedipalps que acaben en una gran pinça i que són molt més llargs que la resta dels apèndixs.
Aquest últim caràcter, però, també el trobem en els pseudoescorpins.
A la nostra fauna només se’n coneixen tres espècies (i una d’elles viu dins de coves i està molt ben adaptada ja que és cega i poc pigmentada). Pel que fa a les altres dues espècies, només pel color del cos ja és fàcil de diferenciar-les: la de color clar és l’escorpí groc (Buthus occitanus) i la de color molt fosc és l’escorpí negre (Euscorpius flavicaudis), el qual el trobarem, a diferència del groc, en ambients més aviat humits i és totalment inofensiva per a nosaltres i pels animals domèstics.
L’Ordre Pseudoscorpiones (els pseudoescorpins): Tenen uns pedipalps molt llargs i acabats en pinça, com els escorpins, però es diferencien d’ells sobretot per la seva mida (molt més petita) i pel fet de no tenir cua, i per tant per no tenir agulló.
L’Ordre Araneae (les aranyes): Són aràcnids de prosoma insegmentat amb curts però forts i robusts quelícers, els quals, conjuntament amb el nombre i la disposició dels ulls, són elements de gran interès sistemàtic, ja que són caràcters suficients per a distingir algunes famílies i fins i tot alguns gèneres. Altres característiques són la gran llargada dels pedipalps, els quals, en les aranyes mascles, estan transformats en òrgans copuladors. En l’opistosoma trobem, en la cara ventral, un nombre variable de fileres (de 3 a 8) que són apèndixs amb glàndules sericígenes. Amb la secreció de la seda algunes espècies construeixen teranyines de formes específiques per a cada família. Tot i així, hi ha moltes altres espècies que no construeixen teranyines sinó que fan els nius al sòl o en petits forats a les roques (la seda també s’utilitza per a la a construcció de capolls).
Per ajudar a identificar algunes de les aranyes, podem fotografiar les teranyines que han fabricat, ja que la manera de construir-la sol ser característica de cada grup.
L’Ordre Opiliones (els opilions): Són aràcnids de dimensions i aspecte semblants a les aranyes però amb una diferència fonamental: malgrat que tenen, també, un prosoma i un opistosoma, ambdues parts es troben completament soldades, de manera que no hi ha cap cintura entre l’una i l’altra. També, en algunes espècies, els caracteritza la gran llargada dels quatre parells apèndixs locomotors. No tenen glàndules de verí.
A banda de diferenciar els quatre grans subgrups que tractem, també podrem reconèixer algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp i un xic de paciència.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Aràcnids, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
