Què són?
Els rèptils són un grup de vertebrats tetràpodes amb una pell fortament queratinitzada, en forma d’escames. Des d’un punt de vista evolutiu, el més característic d’aquest grup de vertebrats terrestres és que van aconseguir independitzar-se completament del medi aquàtic gràcies a què utilitzen l’ou amniòtic per retenir el líquid suficient perquè es desenvolupi l’embrió.
Quin aspecte tenen?
A la nostra ciutat hi trobem dos Ordes:
Els Quelonis i els Escamosos. Els Quelonis tenen com a tret més diferencial la presència d’una closca que recobreix tot el tronc i no presenten dents, sinó que tenen un bec afilat.
Els rèptils són un grup de vertebrats tetràpodes amb una pell fortament queratinitzada, en forma d’escames. Des d’un punt de vista evolutiu, el més característic d’aquest grup de vertebrats terrestres és que van aconseguir independitzar-se completament del medi aquàtic gràcies a què utilitzen l’ou amniòtic per retenir el líquid suficient perquè es desenvolupi l’embrió.
Quin aspecte tenen?
A la nostra ciutat hi trobem dos Ordes:
Els Quelonis i els Escamosos. Els Quelonis tenen com a tret més diferencial la presència d’una closca que recobreix tot el tronc i no presenten dents, sinó que tenen un bec afilat.
Trachemys scripta
Els Escamosos es divideixen en dos subordres:
Els Ofidis, que es caracteritzen pel seu cos allargat i l’absència d’extremitats i de cintures escapulars i pèlviques (només en les formes més primitives queden vestigis d’aquesta cintura i extremitats posteriors). A més a més, tenen les parpelles inferiors transparents i fusionades amb les superiors.
Els Ofidis, que es caracteritzen pel seu cos allargat i l’absència d’extremitats i de cintures escapulars i pèlviques (només en les formes més primitives queden vestigis d’aquesta cintura i extremitats posteriors). A més a més, tenen les parpelles inferiors transparents i fusionades amb les superiors.
Malpolon monspessulanus
Els Saures, que es caracteritzen per presentar, generalment, extremitats, les quals són curtes. En el grup dels Gecònids presenten unes estructures adhesives en els dits. En general, els saures tenen plaques cefàliques i totes les espècies de la nostra regió poden autotomitzar la cua com a mecanisme de defensa.
Hemidactylus turcicus
On viuen a la ciutat de Barcelona?
A la ciutat, podem trobar els Quelonis en qualsevol punt d’aigua ornamental dels nostres parcs i jardins, ja que totes les espècies que trobem són d’aigua dolça i la seva presència es deu a l’alliberament per part de particulars, a pesar del perjudici que comporta la introducció d’aquesta fauna al·lòctona sobre la fauna autòctona.
Els Ofidis els podem trobar principalment en aquells parcs i jardins històrics que ja eren presents abans de la forta urbanització de la ciutat, on han quedat atrapats en aquestes illes verdes. A més a més, la densitat de gats també es un factor clau per explicar la seva distribució a la ciutat, ja que aquests felins introduïts depreden sobre les serps de menor mida.
Els saures terrestres, com ara els Lacèrtids, es troben principalment en aquells parcs i jardins històrics on ja eren presents abans de la forta urbanització de la ciutat. Però també es troben en aquells descampats i runes pròxims a aquests parcs. Pel que fa als Gecònids, són els saures més antropòfils, ja que les seves adaptacions als ambients rupícoles els han permès instal·lar-se i prosperar en la major part dels edificis de la ciutat. Pel contrari, els nous edificis revestits de vidres de dalt a baix no són aprofitats per aquest grup de rèptils. A més a més, la densitat de gats també es un factor clau per explicar la seva distribució a la ciutat, ja que aquest és un dels grups que rep una major pressió depredadora dels felins.
Com s’observen?
El millor sistema és la observació directe buscant en els microambients utilitzats per la major part de rèptils, els quals són punts on els agrada prendre el sol, com és el cas de les acumulacions de pedres o murs amb esquerdes. També es poden aixecar pedres, fustes i altres objectes exposats al sol (s’ha d’anar amb cura de no danyar la fauna de sota les pedres i en tot cas s’han d’aixecar les pedres amb precaució de no posar els dits en llocs on els animals perillosos, com els centpeus, poguessin picar-nos).
També es poden buscar rastres del saures en forma de femtes.
S’ha de tenir present que en el nostre país no es pot recol•lectar cap espècie autòctona de rèptil sense permís administratiu, doncs són espècies protegides.
Per a la seva identificació
La identificació s’haurà de fer in situ. És convenient anar amb una bona guia de camp especialitzada, és imprescindible utilitzar les claus dicotòmiques. Entre els caràcters més significatius d’identificació cal mencionar l’escamat del cos el número i disposició de les plaques cefàliques.
A més de la identificació, es imprescindible anotar el lloc on s’ha trobat o vist l’animal, a més a més de l’hàbitat circumdant, el moment del dia i la climatologia, edat del animal (juvenil, subadult, adult), estat o activitat (assolellant-se, amagat en un refugi, atropellat,...).
A la ciutat, podem trobar els Quelonis en qualsevol punt d’aigua ornamental dels nostres parcs i jardins, ja que totes les espècies que trobem són d’aigua dolça i la seva presència es deu a l’alliberament per part de particulars, a pesar del perjudici que comporta la introducció d’aquesta fauna al·lòctona sobre la fauna autòctona.
Els Ofidis els podem trobar principalment en aquells parcs i jardins històrics que ja eren presents abans de la forta urbanització de la ciutat, on han quedat atrapats en aquestes illes verdes. A més a més, la densitat de gats també es un factor clau per explicar la seva distribució a la ciutat, ja que aquests felins introduïts depreden sobre les serps de menor mida.
Els saures terrestres, com ara els Lacèrtids, es troben principalment en aquells parcs i jardins històrics on ja eren presents abans de la forta urbanització de la ciutat. Però també es troben en aquells descampats i runes pròxims a aquests parcs. Pel que fa als Gecònids, són els saures més antropòfils, ja que les seves adaptacions als ambients rupícoles els han permès instal·lar-se i prosperar en la major part dels edificis de la ciutat. Pel contrari, els nous edificis revestits de vidres de dalt a baix no són aprofitats per aquest grup de rèptils. A més a més, la densitat de gats també es un factor clau per explicar la seva distribució a la ciutat, ja que aquest és un dels grups que rep una major pressió depredadora dels felins.
Com s’observen?
El millor sistema és la observació directe buscant en els microambients utilitzats per la major part de rèptils, els quals són punts on els agrada prendre el sol, com és el cas de les acumulacions de pedres o murs amb esquerdes. També es poden aixecar pedres, fustes i altres objectes exposats al sol (s’ha d’anar amb cura de no danyar la fauna de sota les pedres i en tot cas s’han d’aixecar les pedres amb precaució de no posar els dits en llocs on els animals perillosos, com els centpeus, poguessin picar-nos).
També es poden buscar rastres del saures en forma de femtes.
S’ha de tenir present que en el nostre país no es pot recol•lectar cap espècie autòctona de rèptil sense permís administratiu, doncs són espècies protegides.
Per a la seva identificació
La identificació s’haurà de fer in situ. És convenient anar amb una bona guia de camp especialitzada, és imprescindible utilitzar les claus dicotòmiques. Entre els caràcters més significatius d’identificació cal mencionar l’escamat del cos el número i disposició de les plaques cefàliques.
A més de la identificació, es imprescindible anotar el lloc on s’ha trobat o vist l’animal, a més a més de l’hàbitat circumdant, el moment del dia i la climatologia, edat del animal (juvenil, subadult, adult), estat o activitat (assolellant-se, amagat en un refugi, atropellat,...).
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Rèptils, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
