Què són?
Les aus són un grup de vertebrats tetràpodes de sang calenta que es caracteritzen especialment per haver modificat en ales les extremitats anteriors, les quals faculten per al vol a la gran majoria d’espècies. Tot i haver tingut un èxit evolutiu força notable, que els ha permès l’ocupació de gairebé tot el planeta, és un grup molt homogeni quant a trets morfològics, però amb grans variacions de mida i pes. A tall d’exemple dir que els colibrís són ocells extremadament petits, a penes uns centímetres, mentre que els albatros del gènere Diomedea tenen una envergadura alar superior als 3 metres, no obstant aquestes dues aus són molt similars estructuralment. Totes les aus posen ous per a reproduir-se els quals, tret d’excepcions, són incubats i vigilats. Tenen cura dels petits. Generalment construeixen niu, la tipologia del qual és molt variada. Poden ser territorials o colonials, sedentàries o migratòries. També presenten variabilitat quant a dieta: hi ha aus insectívores, granívores, carnívores, piscívores, nectaròfagues, etc., algunes espècies tenen un alt gran grau d’especialització, com el trencalòs (Gypaetus barbatus), que menja bàsicament ossos.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic de les Aus, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
Les aus són un grup de vertebrats tetràpodes de sang calenta que es caracteritzen especialment per haver modificat en ales les extremitats anteriors, les quals faculten per al vol a la gran majoria d’espècies. Tot i haver tingut un èxit evolutiu força notable, que els ha permès l’ocupació de gairebé tot el planeta, és un grup molt homogeni quant a trets morfològics, però amb grans variacions de mida i pes. A tall d’exemple dir que els colibrís són ocells extremadament petits, a penes uns centímetres, mentre que els albatros del gènere Diomedea tenen una envergadura alar superior als 3 metres, no obstant aquestes dues aus són molt similars estructuralment. Totes les aus posen ous per a reproduir-se els quals, tret d’excepcions, són incubats i vigilats. Tenen cura dels petits. Generalment construeixen niu, la tipologia del qual és molt variada. Poden ser territorials o colonials, sedentàries o migratòries. També presenten variabilitat quant a dieta: hi ha aus insectívores, granívores, carnívores, piscívores, nectaròfagues, etc., algunes espècies tenen un alt gran grau d’especialització, com el trencalòs (Gypaetus barbatus), que menja bàsicament ossos.
Quin aspecte tenen?
Les aus estan recobertes de plomes, una estructura queratinosa que permet el vol i serveix de formidable aïllant en front de les inclemències i de la humitat. Caminen, salten o es recolzen amb les extremitats posteriors. Totes les aus estan proveïdes d’un bec corni sense dentició, la morfologia del qual denota el tipus d’alimentació de cada espècie. La coloració és una altra característica d’aquest grup animal, com també ho és el cant. En ambdós casos, la funció principal que desenvolupen és la de comunicar l’estat reproductor i físic de l’individu, en particular del mascle.
Pit-roig (Erithacus rubecula)
Tórtora turca (Streptopelia decaocto)
Niu de xoriguers a una jardinera
On viuen a la ciutat de Barcelona?
És el grup de vertebrats més divers de la ciutat. Trobem espècies a pràcticament tots els ambients. Als parcs i jardins es donen cita espècies de tipus forestal com el gafarró (Serinus serinus), el tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) o el tudó (Columba palumbus), als edificis ocells adaptats a la vida en penya-segats com el xoriguer (Falco tinnunculus), el falciot (Apus apus) o el ballester (Apus melba), al port i a les platges diferents aus marines com, a l’hivern, el corb marí (Phalacrocorax carbo).
A Barcelona, en concret al Zoo, es troba la colònia més gran de Catalunya de bernat pescaire (Ardea cinerea), hi ha més de 200 parelles d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum), principalment als districtes més perifèrics, tres parelles de falcó pelegrí (Falco peregrinus), una de les quals es pot veure amb certa facilitat sobrevolant la Sagrada Família, on cria i desenes de parelles de gralla (Corvus monedula) entre altres espècies de gran interès.
Com s’observen?
De tots els vertebrats, es podria dir que els ocells diürns són els més fàcils d’observar. Hem d’anar equipats, però, de prismàtics, doncs l’aproximació és del tot improbable. Segons el tipus d’ocell que volem veure l’haurem de buscar en un ambient o en un altre en atenció a la seva biologia i distribució.
Per a la seva identificació
La identificació s’haurà de fer in situ. Hi ha moltes guies especialitzades que ens permeten fer una identificació molt acurada. És important tenir en compta mida, disseny i coloració de l’animal i sobre tot ambient en què s’ha fet l’observació. Ajudats també d’una guia especialitzada, en aquest cas sonora, també pel cant o les diferents veus que emeten es poden identificar totes les espècies que habiten a la nostra ciutat. Aquest mètode d’identificació és l’únic possible pel que fa a les espècies nocturnes.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic de les Aus, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
