Què són?
Els amfibis són un grup de vertebrats tetràpodes amb una pell fina i humida. El més característic d’aquest grup de vertebrats terrestres és que, a diferència dels rèptils, no han trencat completament el seu vincle amb les aigües continentals, ja que per reproduir-se les necessiten. De les postes d’ous dipositades a l’aigua en surten les larves, que en el cas dels Anurs, és a dir, les granotes i els gripaus, les anomenen vulgarment cap-grossos, que són molt diferents dels adults terrestres. Quan han completat el creixement larval entren en una etapa de desenvolupament anomenada metamorfosi, moment en el qual es produeixen tot un seguit de canvis importants en el seu cos i en el seu metabolisme per adaptar-se a la vida terrestre que els espera. El canvi més obvi de tot el procés és l’aparició de les extremitats i, en el cas dels Anurs, la desaparició de la cua.
Quin aspecte tenen?
A les nostres contrades trobem dos Ordres:
- Els Urodels, els quals tenen com a tret més diferencial la presència de cua. A més a més, tenen un cos allargat, potes curtes i no es distingeixen els timpans.
- Els Anurs, els quals tenen com a tret més diferencial l’absència de cua. A més a més, es distingeixen els timpans i tenen una morfologia corporal adaptada per saltar: el cos és curt, unes extremitats posteriors allargades i musculades i la pelvis és allargada i actua com una molla que transmet l’impuls del salt a tot el cos.
A Barcelona tenim 3 espècies d’anurs, la reineta (Hyla meridionalis), tòtil (Alytes obstetricans) i granota vulgar (Pelophylax perezi).
On viuen a la ciutat de Barcelona?
A Barcelona podem trobar els amfibis principalment en aquells parcs i jardins històrics amb basses ornamentals i que ja eren presents abans de la forta urbanització de la ciutat, on han quedat atrapats. La seva distribució ve condicionada per la presència o no de peixos en els punts de reproducció, ja que, en ser depredadors de postes, tenen un fort impacte negatiu.
Els amfibis són un grup de vertebrats tetràpodes amb una pell fina i humida. El més característic d’aquest grup de vertebrats terrestres és que, a diferència dels rèptils, no han trencat completament el seu vincle amb les aigües continentals, ja que per reproduir-se les necessiten. De les postes d’ous dipositades a l’aigua en surten les larves, que en el cas dels Anurs, és a dir, les granotes i els gripaus, les anomenen vulgarment cap-grossos, que són molt diferents dels adults terrestres. Quan han completat el creixement larval entren en una etapa de desenvolupament anomenada metamorfosi, moment en el qual es produeixen tot un seguit de canvis importants en el seu cos i en el seu metabolisme per adaptar-se a la vida terrestre que els espera. El canvi més obvi de tot el procés és l’aparició de les extremitats i, en el cas dels Anurs, la desaparició de la cua.
Quin aspecte tenen?
A les nostres contrades trobem dos Ordres:
- Els Urodels, els quals tenen com a tret més diferencial la presència de cua. A més a més, tenen un cos allargat, potes curtes i no es distingeixen els timpans.
- Els Anurs, els quals tenen com a tret més diferencial l’absència de cua. A més a més, es distingeixen els timpans i tenen una morfologia corporal adaptada per saltar: el cos és curt, unes extremitats posteriors allargades i musculades i la pelvis és allargada i actua com una molla que transmet l’impuls del salt a tot el cos.
A Barcelona tenim 3 espècies d’anurs, la reineta (Hyla meridionalis), tòtil (Alytes obstetricans) i granota vulgar (Pelophylax perezi).
On viuen a la ciutat de Barcelona?
A Barcelona podem trobar els amfibis principalment en aquells parcs i jardins històrics amb basses ornamentals i que ja eren presents abans de la forta urbanització de la ciutat, on han quedat atrapats. La seva distribució ve condicionada per la presència o no de peixos en els punts de reproducció, ja que, en ser depredadors de postes, tenen un fort impacte negatiu.
Pelophylax perezi
Hyla meridionalis
Alytes obstetricans
Com s’observen?
Hi ha diversos sistemes d’observació del grup. Un d’ells es fer censos de cants, ja que els anurs tenen la capacitat de fer sons, amb els quals es poden identificar les espècies. Aquests censos es solen fer durant les nits de primavera, en plena època d’aparellaments. A més a més, en aquests censos també es pot practicar l’observació directe d’adults. Durant el dia, es poden realitzar observacions directes de postes i larves a les masses d’aigua. S’ha d’evitar el màxim possible la manipulació de les larves, que poden ser molt delicades, especialment durant les primeres setmanes de vida.
S’ha de tenir present que en el nostre país no es pot recol•lectar cap espècie autòctona d’amfibi sense permís administratiu, doncs són espècies protegides.
Per a la seva identificació
La identificació s’haurà de fer in situ. És convenient anar amb una bona guia de camp especialitzada i és imprescindible utilitzar les claus dicotòmiques. Entre els caràcters en què ens hem de fixar més, en el cas dels adults, està la forma de les pupil·les i vàries característiques de les extremitats. En el cas de les larves és imprescindible la posició del sifó de les brànquies, el qual es pot trobar en situació ventral (tòtil) o en el lateral esquerra.
A més de la identificació, seria interessant recol·lectar més informació del lloc on s’ha trobat l’animal, com per exemple el tipus de massa d’aigua utilitzada per la reproducció, l’hàbitat circumdant, el moment del dia i la climatologia, edat del animal (posta, larva, juvenil, adult), estat o activitat (cantant, aparellant-se, atropellat,...).
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Amfibis, contacta amb l'organització del BioBlitzBcnHi ha diversos sistemes d’observació del grup. Un d’ells es fer censos de cants, ja que els anurs tenen la capacitat de fer sons, amb els quals es poden identificar les espècies. Aquests censos es solen fer durant les nits de primavera, en plena època d’aparellaments. A més a més, en aquests censos també es pot practicar l’observació directe d’adults. Durant el dia, es poden realitzar observacions directes de postes i larves a les masses d’aigua. S’ha d’evitar el màxim possible la manipulació de les larves, que poden ser molt delicades, especialment durant les primeres setmanes de vida.
S’ha de tenir present que en el nostre país no es pot recol•lectar cap espècie autòctona d’amfibi sense permís administratiu, doncs són espècies protegides.
Per a la seva identificació
La identificació s’haurà de fer in situ. És convenient anar amb una bona guia de camp especialitzada i és imprescindible utilitzar les claus dicotòmiques. Entre els caràcters en què ens hem de fixar més, en el cas dels adults, està la forma de les pupil·les i vàries característiques de les extremitats. En el cas de les larves és imprescindible la posició del sifó de les brànquies, el qual es pot trobar en situació ventral (tòtil) o en el lateral esquerra.
A més de la identificació, seria interessant recol·lectar més informació del lloc on s’ha trobat l’animal, com per exemple el tipus de massa d’aigua utilitzada per la reproducció, l’hàbitat circumdant, el moment del dia i la climatologia, edat del animal (posta, larva, juvenil, adult), estat o activitat (cantant, aparellant-se, atropellat,...).
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
