Què són?
Els dípters, mosques, mosquits, tàvecs, són un grup d’insectes molt divers i nombrós, i molt important pel seu interès econòmic. En l’actualitat es coneixen més de 150.000 espècies. Presenten una àmplia adaptació als més diversos hàbitats, motiu pel qual els podem trobar en tots els continents.
Són insectes alats molt evolucionats (Oligoneòpters): Tenen el primer parell d’ales membranoses, però el segon parell d’ales voladores, propi dels altres insectes evolucionats, l’han reduït quasi totalment quedant només unes petites estructures alars que s’anomenen balancins o halteris, que els hi són molt útils per mantenir l’equilibri i el rumb durant el vol. I l’altre tret per considerar-los evolucionats és perquè tenen un cicle de vida amb metamorfosi complicada, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Les formes larvals són molt actives i de vida llarga (en molts casos aquàtiques) i els adults són terrestres i de vida curta, amb la missió de reproduir-se ràpidament. Les formes pupals són quasi immòbils i moltes vegades resten tancades dins la darrera pell larval anomenada pupari. Són sexuals i la reproducció és directe per còpula i fins i tot en algunes famílies s’observen rituals complicats d’atracció i d’aparellament. En aquest grup, però, es poden trobar formes de reproducció inusuals, com és la partenogènesi (reproducció sense creuament amb mascles) i l’ovoviviparisme.
L’aparell bucal està molt modificat per a poder xuclar líquids i sucs i per a poder picar , ja que molts són hematòfags (els mosquits, els tàvecs i afins). Presenten, doncs, una increïble varietat de preferències tròfiques (alimentàries) que van des de libar flors i nèctar (els Sílfids), xuclar líquids de fruites (els Tefrítids), depredar altres insectes o larves (els Asílids), i altres espècies que es poden trobar alimentant-se d’una gran varietat de líquids orgànics, com les mosques comunes (els Múscids).
Els dípters, mosques, mosquits, tàvecs, són un grup d’insectes molt divers i nombrós, i molt important pel seu interès econòmic. En l’actualitat es coneixen més de 150.000 espècies. Presenten una àmplia adaptació als més diversos hàbitats, motiu pel qual els podem trobar en tots els continents.
Són insectes alats molt evolucionats (Oligoneòpters): Tenen el primer parell d’ales membranoses, però el segon parell d’ales voladores, propi dels altres insectes evolucionats, l’han reduït quasi totalment quedant només unes petites estructures alars que s’anomenen balancins o halteris, que els hi són molt útils per mantenir l’equilibri i el rumb durant el vol. I l’altre tret per considerar-los evolucionats és perquè tenen un cicle de vida amb metamorfosi complicada, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Les formes larvals són molt actives i de vida llarga (en molts casos aquàtiques) i els adults són terrestres i de vida curta, amb la missió de reproduir-se ràpidament. Les formes pupals són quasi immòbils i moltes vegades resten tancades dins la darrera pell larval anomenada pupari. Són sexuals i la reproducció és directe per còpula i fins i tot en algunes famílies s’observen rituals complicats d’atracció i d’aparellament. En aquest grup, però, es poden trobar formes de reproducció inusuals, com és la partenogènesi (reproducció sense creuament amb mascles) i l’ovoviviparisme.
L’aparell bucal està molt modificat per a poder xuclar líquids i sucs i per a poder picar , ja que molts són hematòfags (els mosquits, els tàvecs i afins). Presenten, doncs, una increïble varietat de preferències tròfiques (alimentàries) que van des de libar flors i nèctar (els Sílfids), xuclar líquids de fruites (els Tefrítids), depredar altres insectes o larves (els Asílids), i altres espècies que es poden trobar alimentant-se d’una gran varietat de líquids orgànics, com les mosques comunes (els Múscids).
Mosca domèstica
Ja sigui per la importància mèdica de moltes espècies de mosques i mosquits com a transmissores de malalties, així com per la seva importància econòmica com a plagues d’alguns cultius; la seva relació amb l’home és molt estreta ja des de l’antiguitat. Però no hem d’oblidar que la seva existència també ens és beneficiosa en molt casos com és la gran importància que tenen en l’ecosistema: com a controladors biològics d’altres plagues, com a pol·linitzadors i també com aliment d’innombrables espècies de vertebrats, molts dels quals són dependents exclusivament d’aquest grup d’insectes que són els Dípters.
Quin aspecte tenen?
Quin aspecte tenen?
On viuen a la ciutat de Barcelona?
A la ciutat se’ls pot observar en quasi tots els àmbits, des de parcs i jardins (a les flors i plantes més diverses) fins a l‘interior de les cases (a les parets o al sostre del dormitori o la sala, a la cuina sobre els aliments) i també al carrer, etc.
Com s’observen?
No són difícils d’observar ja que ens entren a casa atretes per a la llum i algunes per la humitat com són les mosques de les comunes. A la ciutat, durant la nit, els observarem prop de fanals o cartells lluminosos; i de dia, en zones de jardí (entre les flors) o també sobre fems, en escombraries, en cadàvers d’animals, etc. També cal mirar dins les llacunes dels nostres parcs (on podrem trobar les formes larvals aquàtiques) i a les branques i fulles dels arbres on un grup paràsit hi provoca la formació de cecidis o gales com a conseqüència de la seva posta.
Per a capturar mosques es pot utilitzar una mànega entomològica o un caçapapallones corrent. Amb l’ajuda d’un pot de vidre podrem observar de forma efectiva els espècimens que capturem. Per a observar-los i identificar-los podem realitzar una observació a ull nu, però també es pot utilitzar una lupa. En el cas que es requereixi conservar l’espècimen per a un estudi posterior al laboratori, es recol·lectarà en un pot en alcohol de 70% i s’han de prendre les dades de captura del mateix, elementals per a saber la procedència de la mostra. Així doncs, fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
Per a la seva identificació
Al ser un grup tan diversificat es fa molt difícil per als propis especialistes saber determinar tot tipus de dípters. Per arribar a desxifrar-ne l’espècie, no n’hi ha prou amb caràcters morfològics (les ales, la forma del cap, les potes, el tòrax, etc.), que només són útils per arribar a Família (hi ha 97 famílies descrites, unes 20 famílies ben estudiades) i a Gènere; sinó que han d’extreure i estudiar les característiques anatòmiques internes, com és l’aparell reproductor (la genitalia en els mascles o l’espermateca en les femelles), per arribar a saber de quina espècie es tracta. Tot i així, tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir algunes de les famílies de dípters amb l’ajut d’una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Dípters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
A la ciutat se’ls pot observar en quasi tots els àmbits, des de parcs i jardins (a les flors i plantes més diverses) fins a l‘interior de les cases (a les parets o al sostre del dormitori o la sala, a la cuina sobre els aliments) i també al carrer, etc.
Com s’observen?
No són difícils d’observar ja que ens entren a casa atretes per a la llum i algunes per la humitat com són les mosques de les comunes. A la ciutat, durant la nit, els observarem prop de fanals o cartells lluminosos; i de dia, en zones de jardí (entre les flors) o també sobre fems, en escombraries, en cadàvers d’animals, etc. També cal mirar dins les llacunes dels nostres parcs (on podrem trobar les formes larvals aquàtiques) i a les branques i fulles dels arbres on un grup paràsit hi provoca la formació de cecidis o gales com a conseqüència de la seva posta.
Per a capturar mosques es pot utilitzar una mànega entomològica o un caçapapallones corrent. Amb l’ajuda d’un pot de vidre podrem observar de forma efectiva els espècimens que capturem. Per a observar-los i identificar-los podem realitzar una observació a ull nu, però també es pot utilitzar una lupa. En el cas que es requereixi conservar l’espècimen per a un estudi posterior al laboratori, es recol·lectarà en un pot en alcohol de 70% i s’han de prendre les dades de captura del mateix, elementals per a saber la procedència de la mostra. Així doncs, fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
Per a la seva identificació
Al ser un grup tan diversificat es fa molt difícil per als propis especialistes saber determinar tot tipus de dípters. Per arribar a desxifrar-ne l’espècie, no n’hi ha prou amb caràcters morfològics (les ales, la forma del cap, les potes, el tòrax, etc.), que només són útils per arribar a Família (hi ha 97 famílies descrites, unes 20 famílies ben estudiades) i a Gènere; sinó que han d’extreure i estudiar les característiques anatòmiques internes, com és l’aparell reproductor (la genitalia en els mascles o l’espermateca en les femelles), per arribar a saber de quina espècie es tracta. Tot i així, tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir algunes de les famílies de dípters amb l’ajut d’una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Dípters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
