Què són?
Els lepidòpters, papallones i falenes, són un Ordre d’insectes molt nombrós (és el segon desprès dels coleòpters) i hi ha més de 170.000 espècies conegudes. Es tracta d'un grup força homogeni pel que fa als caràcters d'estructura morfològica i de funció fisiològica.
Els adults són grans voladors i algunes espècies són migradores. Presenten dos parells d’ales membranoses, grosses en relació a les dimensions del cos. Es pot considerar un grup d'insectes evolucionat (Oligoneòpters), ja que tenen una estructura i nerviació alar complexa però reduïda, i el seu desenvolupament és mitjançant una metamorfosi complicada: amb les formes larvals (anomenades erugues) de vida llarga, les formes pupals (anomenades crisàlides) quasi immòbils i sovint protegides per algun tipus d'embolcall que pot ser solament de seda o amb material vegetal incrustat i les formes adultes de vida molt curta, amb la única missió de reproduir-se. Són sexuals i ovípares i algunes espècies presenten algun tipus de dimorfisme sexual.
Tenen les ales recobertes d’escates (pèls modificats), que estan imbricades de forma semblant a les teules d’una teulada. Dites escates també es poden trobar en altres parts del cos. Al cap tenen un parell de grans ulls compostos i unes peces bucals que s’han modificat extraordinàriament i formen l’anomenada espiritrompa, llarga i xucladora, molt útil per alimentar-se del nèctar de les flors. Així doncs, són bons pol·linitzadors.
Els lepidòpters, papallones i falenes, són un Ordre d’insectes molt nombrós (és el segon desprès dels coleòpters) i hi ha més de 170.000 espècies conegudes. Es tracta d'un grup força homogeni pel que fa als caràcters d'estructura morfològica i de funció fisiològica.
Els adults són grans voladors i algunes espècies són migradores. Presenten dos parells d’ales membranoses, grosses en relació a les dimensions del cos. Es pot considerar un grup d'insectes evolucionat (Oligoneòpters), ja que tenen una estructura i nerviació alar complexa però reduïda, i el seu desenvolupament és mitjançant una metamorfosi complicada: amb les formes larvals (anomenades erugues) de vida llarga, les formes pupals (anomenades crisàlides) quasi immòbils i sovint protegides per algun tipus d'embolcall que pot ser solament de seda o amb material vegetal incrustat i les formes adultes de vida molt curta, amb la única missió de reproduir-se. Són sexuals i ovípares i algunes espècies presenten algun tipus de dimorfisme sexual.
Tenen les ales recobertes d’escates (pèls modificats), que estan imbricades de forma semblant a les teules d’una teulada. Dites escates també es poden trobar en altres parts del cos. Al cap tenen un parell de grans ulls compostos i unes peces bucals que s’han modificat extraordinàriament i formen l’anomenada espiritrompa, llarga i xucladora, molt útil per alimentar-se del nèctar de les flors. Així doncs, són bons pol·linitzadors.
Quin aspecte tenen?
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Les papallones adultes de la majoria d'espècies, tant les diürnes com les nocturnes, s'alimenten bàsicament del nèctar de flors, per tant, les trobarem en llocs on hi hagi plantes que el produeixin, com poden ser els parcs i jardins de la nostra ciutat. Les erugues (larves) són grans consumidores de fulles, així doncs, també les trobarem a zones amb vegetació sense florir. La majoria d'espècies estan molt especialitzades en un determinat tipus de plantes (fenomen de coevolució).
Hi ha espècies, majoritàriament arnes, que estan molt lligades a l'ambient humà, i les podem trobar a casa nostra en espera de fer malbé algun dels nostres vestits de llana o la farina dels nostres rebosts.
Com s’observen?
Als voltants de la primavera i sobretot a l'estiu, no és difícil poder observar-les en zones urbanes amb jardí, sobretot en dies assolellats (espècies diürnes). És relativament fàcil poder fer-los bones fotografies, i , amb els detalls dels dos parells d'ales, moltes espècies es poden arribar a determinar i així no cal recol·lectar-les.
La recol·lecció dels adults es fa amb l'ajuda d'un caçapapallones, i les erugues les podem agafar amb unes pinces toves i preservar-les en alcohol de 70 %. Les espècies nocturnes es senten molt atretes per la llum ultraviolada, així que és fàcil observar-les i agafar-les prop dels fanals o llums artificials de la ciutat. En els parcs o jardins poc il·luminats, ens pot ajudar el fet de col·locar algun tipus de trampa de llum.
Un cop capturades, s'ha d’intentar agafar-les pel cos mantenint les ales plegades, i, aleshores, es col·loquen dins un pot amb paper absorvent, ben impregnat d'acetat d’etil, per tal de que morin amb rapidesa, i desprès d'uns 30 segons les posem amb les ales plegades, dins un triangle de paper de pergamí.
En el sobret triangular anotarem les següents dades que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc. que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Existeixen alguns caràcters que ens permeten diferenciar les papallones diürnes de les nocturnes. El caràcter més evident és la posició de les ales en repòs: les nocturnes reposen amb les ales obertes a ambdós costats del cos, i les diürnes les tenen plegades sobre el cos.
Per identificar les papallones a nivell de família els especialistes es fixen en diversos aspectes de les ales, com la nerviació, la coloració, etc. Per arribar a gènere i espècie, moltes vegades es necessita analitzar l'estructura interna dels òrgans reproductors: la genitalia dels mascles.
El naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir-ne algunes de les famílies, sobre tot de les diürnes, amb l’ajut d’una bona guia de camp.
Les papallones adultes de la majoria d'espècies, tant les diürnes com les nocturnes, s'alimenten bàsicament del nèctar de flors, per tant, les trobarem en llocs on hi hagi plantes que el produeixin, com poden ser els parcs i jardins de la nostra ciutat. Les erugues (larves) són grans consumidores de fulles, així doncs, també les trobarem a zones amb vegetació sense florir. La majoria d'espècies estan molt especialitzades en un determinat tipus de plantes (fenomen de coevolució).
Hi ha espècies, majoritàriament arnes, que estan molt lligades a l'ambient humà, i les podem trobar a casa nostra en espera de fer malbé algun dels nostres vestits de llana o la farina dels nostres rebosts.
Com s’observen?
Als voltants de la primavera i sobretot a l'estiu, no és difícil poder observar-les en zones urbanes amb jardí, sobretot en dies assolellats (espècies diürnes). És relativament fàcil poder fer-los bones fotografies, i , amb els detalls dels dos parells d'ales, moltes espècies es poden arribar a determinar i així no cal recol·lectar-les.
La recol·lecció dels adults es fa amb l'ajuda d'un caçapapallones, i les erugues les podem agafar amb unes pinces toves i preservar-les en alcohol de 70 %. Les espècies nocturnes es senten molt atretes per la llum ultraviolada, així que és fàcil observar-les i agafar-les prop dels fanals o llums artificials de la ciutat. En els parcs o jardins poc il·luminats, ens pot ajudar el fet de col·locar algun tipus de trampa de llum.
Un cop capturades, s'ha d’intentar agafar-les pel cos mantenint les ales plegades, i, aleshores, es col·loquen dins un pot amb paper absorvent, ben impregnat d'acetat d’etil, per tal de que morin amb rapidesa, i desprès d'uns 30 segons les posem amb les ales plegades, dins un triangle de paper de pergamí.
En el sobret triangular anotarem les següents dades que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc. que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Existeixen alguns caràcters que ens permeten diferenciar les papallones diürnes de les nocturnes. El caràcter més evident és la posició de les ales en repòs: les nocturnes reposen amb les ales obertes a ambdós costats del cos, i les diürnes les tenen plegades sobre el cos.
Per identificar les papallones a nivell de família els especialistes es fixen en diversos aspectes de les ales, com la nerviació, la coloració, etc. Per arribar a gènere i espècie, moltes vegades es necessita analitzar l'estructura interna dels òrgans reproductors: la genitalia dels mascles.
El naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir-ne algunes de les famílies, sobre tot de les diürnes, amb l’ajut d’una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Lepidòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
