Grup Biològic : Altres insectes
En aquesta fitxa farem un petit resum de les característiques d’altres grups d’insectes (molt heterogenis entre si i potser menys coneguts pel gran públic) que ens podrem trobar i que no hem tractat individualment.
Què són?
-Els microcorifis (peixets de coure i afins): Són insectes apterigots (sense ales) de mida petita (entre 6 i 20 mm), de forma allargada, amb el cos comprimit lateralment i proveïts de tres filaments terminals. Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàl•lics. Són molt críptics amb el mitjà on viuen, sovint es troben al sotabosc de les pinedes i entre gramínies. És característica la seva manera de saltar. S’alimenten de restes vegetals, petites algues, líquens i fins i tot es mengen la seva pròpia exúvia. Són sexuals de fecundació indirecta i són ametàbols: de l’ou neix un individu semblant a l’adult al qual arriba per mitjà de mudes. Muden tant durant els seus estadis juvenils com durant l’etapa adulta.
-Els zigentomes (peixets de plata i afins): Són insectes apterigots (sense ales) de mida petita (entre 5 i 20 mm), de forma allargada, cos deprimit dorsoventralment (aplanats) i proveïts de tres filaments terminals. Els dibuixos de les seves esquames (quan n’hi ha) són molt més senzills que els dels peixets de coure. A més, també es diferencien d’aquests perquè no salten. El seu tipus d’alimentació és variable: alguns són fitòfags, d’altres són clarament omnívors i n'hi ha alguns que fins i tot poden digerir la cel•lulosa (tothom coneix el mal que poden arribar a fer als llibres i enquadernacions). Es reprodueixen sexualment i la fecundació és indirecta. El desenvolupament és per mitjà de metamorfosi simple: de l’ou neix un individu semblant a l’adult (ametàbols) i tant durant els seus estadis juvenils com durant l’etapa adulta, muden per a créixer.
-Els efemeròpters (efímeres): Són un Ordre d’insectes alats considerat molt primitiu: paleòpters per tenir una nerviació alar primitiva i sense camp joval, a més de no poder moure les ales cap enrera (incapacitat de plegar-les sobre l’abdomen), i perquè el tipus de desenvolupament és mitjançant una metamorfosi simple. Les nimfes són aquàtiques i viuen al fons del rierols, i els adults són terrestres i voladors de vida molt efímera (un sol dia); d’aquí deuen el seu nom. Les efímeres tenen el segon parell d’ales absent o bé molt reduït i al final de l’abdomen hi tenen 2 o 3 cercs. Les nimfes tenen, a diferència dels adults, llargues antenes i un aparell bucal mastegador ben desenvolupat. En els adults l’aparell bucal no és funcional, ja que no els hi cal alimentar-se. Es reprodueixen sexualment i partenogenèticament (reproducció sense el mascle).
-Els planipennis (crisopes, reis de formigues i afins): Són un Ordre d’insectes alats amb dos parells d'ales semblants i estan considerats dels més evolucionats: Oligoneòpters, per les nerviacions alars molt variades i molt simplificades o reduïdes i poden moure les ales cap enrera i en repòs plegar-les sobre l’abdomen (en molts casos disposades fent teuladeta) i perquè són de metamorfosi complicada. Així, doncs, podrem trobar aquests espècimens en forma de larva activa (terrestres o aquàtiques), de pupa quiescent o poc mòbil (en un capoll) o en forma adulta. Allò que els caracteritza és l’estructura del cap: tenen antenes llargues i filiformes, els ulls compostos i ben desenvolupats, les peces bucals mastegadores però poden estar reduïdes. Generalment són depredadors molt voraços (larves i adults), tot i que també hi ha casos d’adults que s’alimenten de pol•len i altres materials vegetals. Molts són crepusculars i nocturns i voleien de nit al voltant dels focus de llum. Tot i així, n’hi ha de diürns i excel•lents voladors, com els ascalàfids.
-Els mecòpters (mosques escorpí i afins): Constitueixen un petit Ordre, d’unes 120 espècies en conjunt, que s’estén per tot el planeta. Són insectes alats, amb dos parells d'ales membranoses brunes o tacades de bru negrós, estan considerats dels més evolucionats: Oligoneòpters, per les nerviacions alars i per estar insertades en el tòrax de forma que poden moure les ales cap enrera i en repòs plegar-les sobre l’abdomen, i per tenir una metamorfosi complicada. Són fàcils de reconèixer per la presència d’un llarg rostre que es perllonga cap avall davant del cap. La majoria tenen una mena de pinça al final de l’abdomen, dels individus mascles, que fa d’òrgan copulador, el qual els dóna un aspecte característic. Són terrestres, freqüents a les zones humides i ombrívoles, encara que hi ha famílies ben representades en zones tropicals. Són generalment de règim carnívor i s’alimenten de restes de petits animals i d'animals morts i ferits, de teguments tous, dels quals succionen els líquids interns; però també hi ha espècies fitòfagues.
-Els tricòpters (frigànies): Són un Ordre d’insectes alats considerats dels més evolucionats: Oligoneòpters, per les nerviacions alars i per poder moure les ales cap enrera i en repòs plegar-les sobre l’abdomen, i per tenir una metamorfosi complicada. Així, doncs, podrem trobar fases larvàries aquàtiques, per les quals aquest grup és molt conegut ja que construeixen uns petits estoigs característics, en forma de tub, a base d’enganxar amb seda petites pedretes, tronquets, trossets de fulla, etc., també passen per la fase de pupa d'on emergeixen els adults. Els adults són voladors crepusculars i amb ales cobertes d’abundants pèls pigmentats de colors terrosos, es poden confondre molt fàcilment amb petites papallones. D'adult quasi no s'alimenten, però en les larves trobem diferents tipus d’alimentació: filtradores, carnívores, associades a la vegetació (consumidors de perífiton), etc. Les larves de tricòpter no només es troben associades a aigües netes i ben oxigenades, sinó que hi ha unes poques espècies força tolerants a la contaminació d’origen orgànic. Així doncs, representen molt bons indicadors de la qualitat de les aigües.
En aquesta fitxa farem un petit resum de les característiques d’altres grups d’insectes (molt heterogenis entre si i potser menys coneguts pel gran públic) que ens podrem trobar i que no hem tractat individualment.
Què són?
-Els microcorifis (peixets de coure i afins): Són insectes apterigots (sense ales) de mida petita (entre 6 i 20 mm), de forma allargada, amb el cos comprimit lateralment i proveïts de tres filaments terminals. Tenen el cos recobert d’esquames que hi fan dibuixos característics i reflexos metàl•lics. Són molt críptics amb el mitjà on viuen, sovint es troben al sotabosc de les pinedes i entre gramínies. És característica la seva manera de saltar. S’alimenten de restes vegetals, petites algues, líquens i fins i tot es mengen la seva pròpia exúvia. Són sexuals de fecundació indirecta i són ametàbols: de l’ou neix un individu semblant a l’adult al qual arriba per mitjà de mudes. Muden tant durant els seus estadis juvenils com durant l’etapa adulta.
-Els zigentomes (peixets de plata i afins): Són insectes apterigots (sense ales) de mida petita (entre 5 i 20 mm), de forma allargada, cos deprimit dorsoventralment (aplanats) i proveïts de tres filaments terminals. Els dibuixos de les seves esquames (quan n’hi ha) són molt més senzills que els dels peixets de coure. A més, també es diferencien d’aquests perquè no salten. El seu tipus d’alimentació és variable: alguns són fitòfags, d’altres són clarament omnívors i n'hi ha alguns que fins i tot poden digerir la cel•lulosa (tothom coneix el mal que poden arribar a fer als llibres i enquadernacions). Es reprodueixen sexualment i la fecundació és indirecta. El desenvolupament és per mitjà de metamorfosi simple: de l’ou neix un individu semblant a l’adult (ametàbols) i tant durant els seus estadis juvenils com durant l’etapa adulta, muden per a créixer.
-Els efemeròpters (efímeres): Són un Ordre d’insectes alats considerat molt primitiu: paleòpters per tenir una nerviació alar primitiva i sense camp joval, a més de no poder moure les ales cap enrera (incapacitat de plegar-les sobre l’abdomen), i perquè el tipus de desenvolupament és mitjançant una metamorfosi simple. Les nimfes són aquàtiques i viuen al fons del rierols, i els adults són terrestres i voladors de vida molt efímera (un sol dia); d’aquí deuen el seu nom. Les efímeres tenen el segon parell d’ales absent o bé molt reduït i al final de l’abdomen hi tenen 2 o 3 cercs. Les nimfes tenen, a diferència dels adults, llargues antenes i un aparell bucal mastegador ben desenvolupat. En els adults l’aparell bucal no és funcional, ja que no els hi cal alimentar-se. Es reprodueixen sexualment i partenogenèticament (reproducció sense el mascle).
-Els planipennis (crisopes, reis de formigues i afins): Són un Ordre d’insectes alats amb dos parells d'ales semblants i estan considerats dels més evolucionats: Oligoneòpters, per les nerviacions alars molt variades i molt simplificades o reduïdes i poden moure les ales cap enrera i en repòs plegar-les sobre l’abdomen (en molts casos disposades fent teuladeta) i perquè són de metamorfosi complicada. Així, doncs, podrem trobar aquests espècimens en forma de larva activa (terrestres o aquàtiques), de pupa quiescent o poc mòbil (en un capoll) o en forma adulta. Allò que els caracteritza és l’estructura del cap: tenen antenes llargues i filiformes, els ulls compostos i ben desenvolupats, les peces bucals mastegadores però poden estar reduïdes. Generalment són depredadors molt voraços (larves i adults), tot i que també hi ha casos d’adults que s’alimenten de pol•len i altres materials vegetals. Molts són crepusculars i nocturns i voleien de nit al voltant dels focus de llum. Tot i així, n’hi ha de diürns i excel•lents voladors, com els ascalàfids.
-Els mecòpters (mosques escorpí i afins): Constitueixen un petit Ordre, d’unes 120 espècies en conjunt, que s’estén per tot el planeta. Són insectes alats, amb dos parells d'ales membranoses brunes o tacades de bru negrós, estan considerats dels més evolucionats: Oligoneòpters, per les nerviacions alars i per estar insertades en el tòrax de forma que poden moure les ales cap enrera i en repòs plegar-les sobre l’abdomen, i per tenir una metamorfosi complicada. Són fàcils de reconèixer per la presència d’un llarg rostre que es perllonga cap avall davant del cap. La majoria tenen una mena de pinça al final de l’abdomen, dels individus mascles, que fa d’òrgan copulador, el qual els dóna un aspecte característic. Són terrestres, freqüents a les zones humides i ombrívoles, encara que hi ha famílies ben representades en zones tropicals. Són generalment de règim carnívor i s’alimenten de restes de petits animals i d'animals morts i ferits, de teguments tous, dels quals succionen els líquids interns; però també hi ha espècies fitòfagues.
-Els tricòpters (frigànies): Són un Ordre d’insectes alats considerats dels més evolucionats: Oligoneòpters, per les nerviacions alars i per poder moure les ales cap enrera i en repòs plegar-les sobre l’abdomen, i per tenir una metamorfosi complicada. Així, doncs, podrem trobar fases larvàries aquàtiques, per les quals aquest grup és molt conegut ja que construeixen uns petits estoigs característics, en forma de tub, a base d’enganxar amb seda petites pedretes, tronquets, trossets de fulla, etc., també passen per la fase de pupa d'on emergeixen els adults. Els adults són voladors crepusculars i amb ales cobertes d’abundants pèls pigmentats de colors terrosos, es poden confondre molt fàcilment amb petites papallones. D'adult quasi no s'alimenten, però en les larves trobem diferents tipus d’alimentació: filtradores, carnívores, associades a la vegetació (consumidors de perífiton), etc. Les larves de tricòpter no només es troben associades a aigües netes i ben oxigenades, sinó que hi ha unes poques espècies força tolerants a la contaminació d’origen orgànic. Així doncs, representen molt bons indicadors de la qualitat de les aigües.
Quin aspecte tenen?
-Els microcorifis (peixets de coure i afins): Els podrem trobar en llocs humits damunt de roques, entre la fullaraca, a escorces caigudes dels arbres.
-Els zigentomes (peixets de plata i afins): Els podrem trobar en ambients variats: n’hi ha que viuen amagats sota la fullaraca o sota les pedres, d’altres que viuen de comensals en nius de formigues i tèrmits, i d’altres que apareixen associades a vertebrats i als humans, ja que és fàcil de trobar-los per a casa en els llocs humits i recordeu que s'ha d'anar en compte amb les nostres biblioteques.
-Els efemeròpters (efímeres): Ens serà difícil trobar adults, degut al seu caràcter efímer, però podem buscar les seves nimfes en llacs i llacunes de la nostra ciutat.
-Els planipennis (crisopes i afins): Els d’hàbits nocturns els podrem veure vora els fanals durant la nit o amb una trampa de llum. En canvi, durant el dia, podem intentar de veure els d’hàbits diürns (com els ascalàfids) reposant sobre les herbes o volant activament en un dels nostres parcs un dia assolellat.
-Els mecòpters (mosques escorpí i afins): La major part d’ells els podrem trobar en llocs ombrívols i humits.
-Els tricòpters (frigànies): Podem veure volar els adults pels nostres parcs i jardins i també podem buscar les seves larves típiques en llacs i llacunes.
Com s’observen?
Per a recol·lectar els espècimens, ens podem ajudar amb mànegues de rastreig, sobre matolls, herbes i flors, amb aspiradors entomològics i amb pinces toves o amb pinzells prims (pels més petits). Pel què fa a les formes aquàtiques, ens servirem de mànegues especials per aquest medi.
Si considerem necessari recol·lectar-ne els espècimens, les formes terrestres les recol·lectarem dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles) i les formes aquàtiques en un pot amb alcohol al 70 % .
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Tot naturalista observador i aplicat, podrà diferenciar-ne els diferents ordres i fins i tot algunes de les espècies més comunes, tot ajudant-se d’una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels “Altres Insectes”, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
