Què són?
Els coleòpters (escarbats) són el grup d’insectes més nombrós de la terra (actualment es coneixen més de 370.000 espècies) i el més diversificat, ja que viuen en els ambients més variats.
Són terrestres però la majoria són bons voladors, el segon parell d'ales són membranoses i aptes pel vol i es troben recobertes i protegides pel primer parell d'ales (els èlitres) que estan ben quitinitzades i endurides. Es pot considerar un grup d'insectes evolucionat (Oligoneòpters), ja que són insectes amb una nerviació alar reduïda i una estructura alar complexa, que els permet moure les ales endavant i endarrere i en estat de repòs, plegar-les sobre l’abdomen, i perquè tenen un cicle de vida molt complex per mitjà de metamorfosi complicada: amb les formes larvals de vida llarga, les formes pupals quasi immòbils i, a vegades, protegides per algun tipus d'embolcall, i les formes adultes de vida bastant curta, amb la missió de reproduir-se. Són sexuals, la majoria presenten algun tipus de dimorfisme sexual, i són ovípars.
Pareu compte en no confondre els coleòpters amb els heteròpters (xinxes de camp) o amb els dictiòpters blatodeus (paneroles).
Els coleòpters (escarbats) són el grup d’insectes més nombrós de la terra (actualment es coneixen més de 370.000 espècies) i el més diversificat, ja que viuen en els ambients més variats.
Són terrestres però la majoria són bons voladors, el segon parell d'ales són membranoses i aptes pel vol i es troben recobertes i protegides pel primer parell d'ales (els èlitres) que estan ben quitinitzades i endurides. Es pot considerar un grup d'insectes evolucionat (Oligoneòpters), ja que són insectes amb una nerviació alar reduïda i una estructura alar complexa, que els permet moure les ales endavant i endarrere i en estat de repòs, plegar-les sobre l’abdomen, i perquè tenen un cicle de vida molt complex per mitjà de metamorfosi complicada: amb les formes larvals de vida llarga, les formes pupals quasi immòbils i, a vegades, protegides per algun tipus d'embolcall, i les formes adultes de vida bastant curta, amb la missió de reproduir-se. Són sexuals, la majoria presenten algun tipus de dimorfisme sexual, i són ovípars.
Pareu compte en no confondre els coleòpters amb els heteròpters (xinxes de camp) o amb els dictiòpters blatodeus (paneroles).
Quin aspecte tenen?
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Doncs per tot arreu! Tant els adults com les larves es poden trobar en tots el biòtops imaginables, ja que la seva alimentació és molt variable. En tenim que s’alimenten de flors, altres s'alimenten de fongs o de fusta en descomposició i viuen sobre o sota les escorces i altres sota de les pedres, hi ha els que descomponen la matèria orgànica i viuen sobre i dels fems i dels cadàvers, també n’hi ha que són voraços depredadors d'altres insectes. Hi ha grups ben adaptats al retorn a la vida aquàtica i també hi ha formes paràsites, tant d'animals com de vegetals.
Com s’observen?
Podrem recol·lectar els terrestres amb mànegues de rastreig i amb aspiradors entomològics i els aquàtics amb mànegues específiques per aquest medi. En el cas dels que viuen associats a la vegetació, un sistema molt efectiu és anar passant la mànega per les flors, els matolls i les herbes.
Els adults es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles), les larves es recol·lecten en un pot amb alcohol de 70%, encara que la millor manera per sacrificar-les és amb èter etílic.
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Al ser un grup tan nombrós i diversificat taxonòmicament es fa molt difícil poder determinar-los a nivell de gènere i d' espècie. La col·laboració dels especialistes d'arreu del món és la única solució. La majoria d' especialistes, però, ho són a nivell de família, i entre els coleòpters existeixen més de 170 famílies conegudes, per tant, fins i tot algunes d'elles no són estudiades per a cap científic.
En la majoria dels casos, per arribar a desxifrar l’espècie no n’hi ha prou amb els caràcters morfològics externs i s'han d'analitzar els interns. Els aparells reproductors interns (genitalia o espermateca) donen una informació molt específica i valuosa per a la classificació (els experts han d’extreure i estudiar aquests caràcters).
Tot i així, tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir gran part de les famílies d’escarabats amb l’ajut d’una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Coleòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
Doncs per tot arreu! Tant els adults com les larves es poden trobar en tots el biòtops imaginables, ja que la seva alimentació és molt variable. En tenim que s’alimenten de flors, altres s'alimenten de fongs o de fusta en descomposició i viuen sobre o sota les escorces i altres sota de les pedres, hi ha els que descomponen la matèria orgànica i viuen sobre i dels fems i dels cadàvers, també n’hi ha que són voraços depredadors d'altres insectes. Hi ha grups ben adaptats al retorn a la vida aquàtica i també hi ha formes paràsites, tant d'animals com de vegetals.
Com s’observen?
Podrem recol·lectar els terrestres amb mànegues de rastreig i amb aspiradors entomològics i els aquàtics amb mànegues específiques per aquest medi. En el cas dels que viuen associats a la vegetació, un sistema molt efectiu és anar passant la mànega per les flors, els matolls i les herbes.
Els adults es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles), les larves es recol·lecten en un pot amb alcohol de 70%, encara que la millor manera per sacrificar-les és amb èter etílic.
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Al ser un grup tan nombrós i diversificat taxonòmicament es fa molt difícil poder determinar-los a nivell de gènere i d' espècie. La col·laboració dels especialistes d'arreu del món és la única solució. La majoria d' especialistes, però, ho són a nivell de família, i entre els coleòpters existeixen més de 170 famílies conegudes, per tant, fins i tot algunes d'elles no són estudiades per a cap científic.
En la majoria dels casos, per arribar a desxifrar l’espècie no n’hi ha prou amb els caràcters morfològics externs i s'han d'analitzar els interns. Els aparells reproductors interns (genitalia o espermateca) donen una informació molt específica i valuosa per a la classificació (els experts han d’extreure i estudiar aquests caràcters).
Tot i així, tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir gran part de les famílies d’escarabats amb l’ajut d’una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Coleòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
