Grup Biològic - Himenòpters

Què són?
Els himenòpters (vespes, abelles, formigues i afins) constitueixen un Ordre d’insectes molt ampli, fins ara s’han descrit unes 280.000 espècies.
Les espècies més conegudes d’aquest grup són les que viuen sota una organització social (abelles, vespes, formigues), però hi ha un nombre més elevat  d’espècies de vida solitària  i també paràsita. Són insectes alats força evolucionats (Oligoneòpters): tenen un parell d’ales membranoses, el segon parell és menor i s’ acobla al primer per mitjà de garfis. Poden moure les ales cap amunt i cap enrere i en estat de repòs plegar-les sobre l’abdomen, cobrint-lo parcial o totalment, i tenen un cicle de vida amb metamorfosi complicada, amb formes larvals molt actives i de vida llarga, amb formes pupals quasi bé immòbils i a vegades protegides per algun tipus d'embolcall o dins les cel·les dels propis nius, i amb formes adultes de vida curta, amb la missió de reproduir-se. En aquest grup, molts són sexuals, la majoria presenten algun tipus de dimorfisme sexual. Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posta d'ous, l'oviscapte, que en els grups més evolucionats es transforma en un agulló o fibló verinós. Són ovípars. En aquest grup, però, es poden trobar formes de reproducció força inusuals, com és la partenogènesi (reproducció sense creuament amb mascles): un bon exemple el podem trobar en les abelles de la mel, on les reines produeixen filles femelles fruit de la reproducció sexual, i fills mascles per partenogènesi.

Quin aspecte tenen?



Les vespes són les més fàcils de veure i d’identificar per les franges negres i grogues de l'abdomen (és un color d'advertiment i de defensa que ens diu que són agressius i que poden injectar verí, així que és millor no molestar-les).
Moltes espècies que volen a prop de les flors, són fàcils de confondre amb els Dípters, però si veiem quatre parells d'ales, ja no hi ha dubte. Hi ha uns pocs casos amb individus, com les formigues, que han perdut les ales, però de totes maneres, quan els mascles neixen són alats, per tal de poder dispersar-se i formar nous nius, i són fàcils de veure.
La localització de cecidis o gales, no sempre vol dir que es tracti d’una cambra larval d'himenòpter, ja que hi ha altres ordres d'insectes que també utilitzen aquesta estratègia (àfids, dípters, …)

On viuen a la ciutat de Barcelona?
Es poden trobar on hi hagi vegetació, ja que molts són fitòfags (larves i adults), altres sobre de flors, són pol•linívors o nectarívors de gran importància per a la dispersió de les espècies vegetals (pol·linitzadors). Cal destacar que hi ha espècies (abelles cecidògenes) que al dipositar els ous dins la planta, també injecten diverses substàncies i el vegetal respon amb una deformació característica la qual serveix de cambra larval amb teixit nutritiu per la larva. Són els anomenats zoocecidis o gales (es poden confondre amb fruits o altres estructures pròpies de la planta). Hi ha un grup molt nombrós que són paràsits d’altres insectes, i els podem trobar sobre troncs d'arbres i llocs diversos on viuen les espècies a les que parasiten. També hi ha formes depredadores, les quals s'alimenten d'altres artròpodes i d'erugues de papallones; moltes d'elles fabriquen nius de terra o de sorra que s'endureixen amb la saliva (abelles constructores). Els himenòpters socials es poden veure volant o sobre de flors mentre cerquen l'aliment, i també dins els nius, que poden ser de paper (vespes papereres) i galeries sota terra (formigues). Els ruscs d'abelles no els trobarem descontrolats dins la ciutat.

Com s’observen?
Al ser un grup tan nombrós i diversificat, serà molt fàcil de poder observar algunes de les espècies, sobretot les florícoles en un dia assolellat i les formigues pujant pels arbres o sota terra i pedres. Algunes es poden determinar a partir de bones fotografies, i així no cal recol·lectar-les.
Per a recol·lectar els espècimens, ens podem ajudar amb mànegues de rastreig, sobre matolls, herbes i flors, amb aspiradors entomològics i amb pinces toves o amb pinzells prims (pels més petits).
Els adults es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles) i les formigues i larves es recol·lecten en un pot amb alcohol de 70%.
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem en llapis (és el millor sistema ja que no s'esborra amb l'alcohol) les següents dades de RECOL·LECCIÓ que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol•lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS,etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.

Per a la seva identificació
L'ordre dels himenòpters es divideix en dos subordres:
•    Apòcrits (Apocrita)
•    Símfits (Symphyta)
El principal caràcter que diferencia els dos grups és que en els apòcrits el primer segment de l'abdomen s'estreny en la seva unió amb el tòrax, quedant una cintura molt marcada (cintura de vespa), mentre que en els símfits, considerats més primitius, no es produeix aquest estrenyiment.
Per endinsar-nos una mica més en la identificació dels espècimens es poden fer servir claus dicotòmiques o guies de camp, tot i que moltes de les espècies només és capaç de determinar-les un especialista amb un estudi exhaustiu de l’exemplar.
Evidentment, els grups socials són més coneguts i es diferencien, a nivell de família, sense saber-ne gaire. Qui no reconeix fàcilment l’abella de la mel (Apis mellifera), una formiga (família Formicidae) o una vespa (família Vespidae) ?

Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Himenòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn

LA FÀBRICA DEL SOL
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat