Què són?
Els homòpters, cigales, pugons, cotxinilles i afins, constitueixen un grup d'insectes molt important, tant pel seu nombre molt elevat d'espècies (més de 30.000 espècies conegudes) com per la gran incidència que tenen sobre l'agricultura i masses forestals. A més de les cigales, ben conegudes pel seu cant estiuenc, formen part d'aquest ordre la infinitat d'espècies de pugons, les mosques blanques i els còccids o cotxinilles.
Són un grup d’insectes on la majoria són alats i mitjanament evolucionats (Paraneòpters), amb estructures que els hi permeten moure les ales (dos parells d’ales membranoses) cap amunt i cap enrere. En repòs les poden plegar sobre l’abdomen i moltes ho fan en forma de teulada, però la nerviació alar està menys reduïda que en els insectes més evolucionats i així també el seu desenvolupament és menys complicat, ja que és per mitjà d'una metamorfosi simple: les formes juvenils o nimfals són d'aspecte semblant a l'adult al qual arriben de manera progressiva per mitjà de vàries mudes. En aquest grup, però, també trobem cicles vitals extremadament complexos, com en els pugons, amb un gran polimorfisme (formes alades, formes àpteres i formes intermitges). Hi ha formes sexuals (amb còpula) i formes partenogènetiques (no cal creuament amb mascles) i també hi ha femelles ovípares i altres de vivípares.
Tots són vegetarians i es caracteritzen per estar dotats d'un aparell bucal picador-xuclador, amb peces bucals perforants (els quatre estilets) que els permet succionar la saba elaborada dels vegetals.
Els homòpters, cigales, pugons, cotxinilles i afins, constitueixen un grup d'insectes molt important, tant pel seu nombre molt elevat d'espècies (més de 30.000 espècies conegudes) com per la gran incidència que tenen sobre l'agricultura i masses forestals. A més de les cigales, ben conegudes pel seu cant estiuenc, formen part d'aquest ordre la infinitat d'espècies de pugons, les mosques blanques i els còccids o cotxinilles.
Són un grup d’insectes on la majoria són alats i mitjanament evolucionats (Paraneòpters), amb estructures que els hi permeten moure les ales (dos parells d’ales membranoses) cap amunt i cap enrere. En repòs les poden plegar sobre l’abdomen i moltes ho fan en forma de teulada, però la nerviació alar està menys reduïda que en els insectes més evolucionats i així també el seu desenvolupament és menys complicat, ja que és per mitjà d'una metamorfosi simple: les formes juvenils o nimfals són d'aspecte semblant a l'adult al qual arriben de manera progressiva per mitjà de vàries mudes. En aquest grup, però, també trobem cicles vitals extremadament complexos, com en els pugons, amb un gran polimorfisme (formes alades, formes àpteres i formes intermitges). Hi ha formes sexuals (amb còpula) i formes partenogènetiques (no cal creuament amb mascles) i també hi ha femelles ovípares i altres de vivípares.
Tots són vegetarians i es caracteritzen per estar dotats d'un aparell bucal picador-xuclador, amb peces bucals perforants (els quatre estilets) que els permet succionar la saba elaborada dels vegetals.
Quin aspecte tenen?
Al contrari del que passa amb els heteròpters, les ales anteriors dels homòpters no tenen gaire bé mai zones endurides i són sempre de textura membranosa i uniforme. Cal tenir en compte que n’hi ha altres que són o tenen formes àpters (sense ales), com els pugons i les cotxinilles. Moltes espècies són molt críptiques i mimètiques amb la planta on viuen, així podem trobar espècies amb ales que semblen fulles d'arbres. Hi ha espècies amb el cos molt modificat, com les cotxinilles femelles, que quasi no és reconeix com a insecte ja que el cos és només un reservori d'ous.
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Tots els homòpters s’alimenten de substàncies vegetals i per tant, els trobarem en plantes, arbres i arbustos. Alguns d’ells, com els pugons, les mosques blanques i les cotxinilles, són importants plagues dels nostres cultius i arbres ornamentals, com per exemple els cítrics.
Com s’observen?
Desgraciadament, és fàcil de poder observar els pugons, ja que la majoria de plantes n'estan plenes. En canvi, les cigales i afins són molt més difícils d’observar (a més, en molts casos, les nimfes viuen enterrades). Això si, si en tenim a prop, podrem escoltar el seu cant provinent dels seus òrgans estridulants.
Podrem recol·lectar-los amb mànegues de rastreig i amb aspiradors entomològics. En el cas dels que viuen associats a la vegetació, un sistema molt efectiu és anar passant la mànega per matolls i herbes.
Els guardarem en un pot amb serradures impregnades amb acetat d’etil i fora del pot anotarem les següents dades que tot naturalista té en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Dins d’aquest grup podem trobar formes molt diverses entre si, com ara les cigales, els pugons, les cotxinilles o les mosques blanques. Pareu compte en no confondre aquestes últimes amb dípters, degut a la posició de les ales que queden planes sobre el dors quan reposen. Deuen el seu nom comú a aquest fet morfològic.
Amb una bona guia de camp podrem distingir els grups més característics. Cal destacar que les cotxinilles més evolucionades han perdut fins i tot la forma típica d’insecte: hom no hi distingeix potes, ni antenes, ni ulls i les femelles són sempre àpteres (sense ales) i tenen un escut dorsal protector que cobreix gran part dels seu cos.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Homòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
Tots els homòpters s’alimenten de substàncies vegetals i per tant, els trobarem en plantes, arbres i arbustos. Alguns d’ells, com els pugons, les mosques blanques i les cotxinilles, són importants plagues dels nostres cultius i arbres ornamentals, com per exemple els cítrics.
Com s’observen?
Desgraciadament, és fàcil de poder observar els pugons, ja que la majoria de plantes n'estan plenes. En canvi, les cigales i afins són molt més difícils d’observar (a més, en molts casos, les nimfes viuen enterrades). Això si, si en tenim a prop, podrem escoltar el seu cant provinent dels seus òrgans estridulants.
Podrem recol·lectar-los amb mànegues de rastreig i amb aspiradors entomològics. En el cas dels que viuen associats a la vegetació, un sistema molt efectiu és anar passant la mànega per matolls i herbes.
Els guardarem en un pot amb serradures impregnades amb acetat d’etil i fora del pot anotarem les següents dades que tot naturalista té en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
Dins d’aquest grup podem trobar formes molt diverses entre si, com ara les cigales, els pugons, les cotxinilles o les mosques blanques. Pareu compte en no confondre aquestes últimes amb dípters, degut a la posició de les ales que queden planes sobre el dors quan reposen. Deuen el seu nom comú a aquest fet morfològic.
Amb una bona guia de camp podrem distingir els grups més característics. Cal destacar que les cotxinilles més evolucionades han perdut fins i tot la forma típica d’insecte: hom no hi distingeix potes, ni antenes, ni ulls i les femelles són sempre àpteres (sense ales) i tenen un escut dorsal protector que cobreix gran part dels seu cos.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Homòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
