Què són?
Es coneixen unes 20.000 espècies d’ortòpters, grills, saltamartins, llagostes i afins, i ocupen gairebé tots els hàbitats terrestres, tot i que són típics i més abundants a les regions tropicals i subtropicals.
Els Ortòpters són un Ordre d’insectes bastant primitiu i pertanyen al grup dels Polineòpters: nerviació alar poc reduïda i amb un desenvolupament per mitjà de metamorfosi simple. Tenen l’estructura alar desenvolupada i poden moure les ales, a més de cap amunt (com tots els insectes alats), també cap enrere; i en la posició de repòs no queden planes sinó que prenen una posició inclinada o de teuladeta sobre el dors. Les ales anteriors o tegmines són més estretes i estan endurides per protegir les posteriors, les quals acostumen a estar ben desenvolupades, encara que podem trobar-ne de reduïdes i fins i tot ésser absents. Són ovípars, de l’ou neix una nimfa semblant a l’adult que gradualment, per mitjà de vàries mudes, arriba a la maduresa sexual. Són sexuals i es reprodueixen per còpula.
Són mals voladors però bons saltadors (tenen les potes posteriors ben adaptades al salt, amb el fèmur engruixit i la tíbia llarga). La majoria d’adults mascles (i en algunes espècies també les femelles) tenen òrgans estridulants amb els quals fan el seu cant típic per a comunicar-se entre ells, majoritàriament per a l’atracció sexual. Per tant, també tenen timpans auditius específics per a poder sentir el cant.
Al cap hi tenen dos ulls compostos i també tenen ocels. Disposen d’un aparell bucal mastegador amb mandíbules robustes. Són de règim predominantment herbívor, encara que també n’hi ha molts d’omnívors i uns pocs només depredadors, sempre d’altres insectes.
Es coneixen unes 20.000 espècies d’ortòpters, grills, saltamartins, llagostes i afins, i ocupen gairebé tots els hàbitats terrestres, tot i que són típics i més abundants a les regions tropicals i subtropicals.
Els Ortòpters són un Ordre d’insectes bastant primitiu i pertanyen al grup dels Polineòpters: nerviació alar poc reduïda i amb un desenvolupament per mitjà de metamorfosi simple. Tenen l’estructura alar desenvolupada i poden moure les ales, a més de cap amunt (com tots els insectes alats), també cap enrere; i en la posició de repòs no queden planes sinó que prenen una posició inclinada o de teuladeta sobre el dors. Les ales anteriors o tegmines són més estretes i estan endurides per protegir les posteriors, les quals acostumen a estar ben desenvolupades, encara que podem trobar-ne de reduïdes i fins i tot ésser absents. Són ovípars, de l’ou neix una nimfa semblant a l’adult que gradualment, per mitjà de vàries mudes, arriba a la maduresa sexual. Són sexuals i es reprodueixen per còpula.
Són mals voladors però bons saltadors (tenen les potes posteriors ben adaptades al salt, amb el fèmur engruixit i la tíbia llarga). La majoria d’adults mascles (i en algunes espècies també les femelles) tenen òrgans estridulants amb els quals fan el seu cant típic per a comunicar-se entre ells, majoritàriament per a l’atracció sexual. Per tant, també tenen timpans auditius específics per a poder sentir el cant.
Al cap hi tenen dos ulls compostos i també tenen ocels. Disposen d’un aparell bucal mastegador amb mandíbules robustes. Són de règim predominantment herbívor, encara que també n’hi ha molts d’omnívors i uns pocs només depredadors, sempre d’altres insectes.
Quin aspecte tenen?
Són insectes de grans dimensions, de cos allargat lleugerament comprimit i són de colors variats, predominant els verds i marrons (i també el negre en els grills). Tenen potes caminadores amb les posteriors adaptades al salt.
Subordre dels Ensífers: Es caracteritzen per tenir antenes llargues (generalment més llargues que el cap i el pronot junts), l’oviscapte de les femelles generalment molt llarg i l’òrgan auditiu (quan hi és) disposat a les tíbies anteriors.
Subordre dels Celífers: Es caracteritzen per antenes curtes (generalment no més llargues que el cap i el pronot junts), l’oviscapte de les femelles generalment curt i l’òrgan auditiu (quan hi és) disposat a la base de l’abdomen.
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Al tractar-se d’un grup majoritàriament herbívor poc selectiu o omnívor, els podrem trobar entre la vegetació dels nostres parcs i jardins (molts són típics de prats i conreus). Tot i així, cal saber que pel què fa al tipus de vida són força heterogenis, ja que n’hi ha de desertícoles, d’arborícoles, de cavernícoles, de subterranis (com el cadell o grillotalp), etc. En general els hi agrada la llum i els llocs càlids i secs, però per exemple el grills són més amants de zones humides i més amagades (recordeu el grill domèstic que busca refugi en les nostres cases).
Com s’observen?
Encara que són molt críptics amb el seu mitjà, per la seva mida no són massa difícils de veure, però és més fàcil, en moltes de les espècies d’ortòpters, escoltar el seu cant. Aquest, els serveix per l’atracció sexual, per la delimitació del territori i a vegades com a reclam per agregar-se entre ells. Hi ha espècies que canten de dia i n’hi ha que ho fan de nit. El so rítmic és característic de cada una de les espècies, així que es poden determinar amb els estudis bioacústics corresponents.
Amb bones fotografies també es poden arribar a classificar, però si necessitem capturar-ne algun d’ells, hi ha estris, com són les mànegues de rastreig, les quals ens poden ajudar passant-les per sobre els matolls, arbustos i herbes.
Un cop capturats es poden observar en detall i seguidament alliberar-los vius, ja que a vegades es determinen fàcilment. Recordeu que hi ha moltes espècies que tenen autonomia en les potes posteriors i les perdran per escapar-se. Tot i així, si considerem interessant conservar els espècimens, cal sacrificar-los ben ràpidament, així que els recol·lectarem dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil, que és un líquid que accelera la mort i els deixa flexibles.
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
De totes maneres, tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp. Podem començar aprenent a distingir a quin dels dos subordres pertanyen les espècies observades (ensífers o celífers), per la qual cosa ens fixarem amb la llargada de les antenes i de l’oviscapte de les femelles, etc., però no amb el color, ja que pot ser molt variable, fins i tot entre exemplars de la mateixa espècie.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Ortòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
Al tractar-se d’un grup majoritàriament herbívor poc selectiu o omnívor, els podrem trobar entre la vegetació dels nostres parcs i jardins (molts són típics de prats i conreus). Tot i així, cal saber que pel què fa al tipus de vida són força heterogenis, ja que n’hi ha de desertícoles, d’arborícoles, de cavernícoles, de subterranis (com el cadell o grillotalp), etc. En general els hi agrada la llum i els llocs càlids i secs, però per exemple el grills són més amants de zones humides i més amagades (recordeu el grill domèstic que busca refugi en les nostres cases).
Com s’observen?
Encara que són molt críptics amb el seu mitjà, per la seva mida no són massa difícils de veure, però és més fàcil, en moltes de les espècies d’ortòpters, escoltar el seu cant. Aquest, els serveix per l’atracció sexual, per la delimitació del territori i a vegades com a reclam per agregar-se entre ells. Hi ha espècies que canten de dia i n’hi ha que ho fan de nit. El so rítmic és característic de cada una de les espècies, així que es poden determinar amb els estudis bioacústics corresponents.
Amb bones fotografies també es poden arribar a classificar, però si necessitem capturar-ne algun d’ells, hi ha estris, com són les mànegues de rastreig, les quals ens poden ajudar passant-les per sobre els matolls, arbustos i herbes.
Un cop capturats es poden observar en detall i seguidament alliberar-los vius, ja que a vegades es determinen fàcilment. Recordeu que hi ha moltes espècies que tenen autonomia en les potes posteriors i les perdran per escapar-se. Tot i així, si considerem interessant conservar els espècimens, cal sacrificar-los ben ràpidament, així que els recol·lectarem dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil, que és un líquid que accelera la mort i els deixa flexibles.
Fora del pot, o en una etiqueta dins el pot, anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
Per a la seva identificació
Semblen fàcils de determinar per la seva morfologia externa, però no és així, ja que la majoria de vegades s’ha de recórrer a l’estudi intern de la genitalia. Cal saber que, encara ara, s’estan descrivint noves espècies prop de Barcelona. Per tant, és un grup del qual encara queda molt per descobrir.De totes maneres, tot naturalista observador i aplicat pot arribar a distingir algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp. Podem començar aprenent a distingir a quin dels dos subordres pertanyen les espècies observades (ensífers o celífers), per la qual cosa ens fixarem amb la llargada de les antenes i de l’oviscapte de les femelles, etc., però no amb el color, ja que pot ser molt variable, fins i tot entre exemplars de la mateixa espècie.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Ortòpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
