Què són?
Els Dermàpters, tisoretes i afins, són un Ordre d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits. Són principalment nocturns i de dia s’amaguen sota les pedres, la fullaraca, o l’herba.
El tret morfològic més característic de la majoria de dermàpters és la presència d’unes pinces al final del cos que no són més que dos cercs modificats.
Les espècies de les nostres latituds rarament volen malgrat tenir, algunes poques, les ales posteriors membranoses i ben desenvolupades (la majoria d'espècies les tenen però molt reduïdes i fins i tot poden estar absents). Sempre però, el primer parell d’ales són més dures i gruixudes, i protegeixen a les segones rebent el nom de tegmines, però a diferència dels èlitres dels coleòpters, aquestes ales encara tenen nerviacions.
Evolutivament són el grup més primitiu (polineòpters) dins dels insectes alats evolucionats, tot considerant la complexitat alar i la del seu cicle vital. Són insectes que en repòs, poden plegar les ales sobre l’abdomen i les ales anteriors tapen i protegeixen les posteriors, i són insectes amb una metamorfosi senzilla. Les nimfes s’assemblen molt als adults, però tenen menys pigmentació, menys artells antenals i les pinces són més simples i menys corbes. A l'estadi adult hi arribaran gradualment per mitjà de vàries mudes.
La majoria de les espècies d’aquest grup són omnívores, mengen tant aliments vegetals com animals, i moltes s’inclinen per a menjar altres petits artròpodes. L’aparell bucal està molt ben desenvolupat, amb fortes mandíbules mastegadores, de tipus semblant a les de les llagostes (ortòpters).
Quin aspecte tenen?
Els Dermàpters, tisoretes i afins, són un Ordre d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits. Són principalment nocturns i de dia s’amaguen sota les pedres, la fullaraca, o l’herba.
El tret morfològic més característic de la majoria de dermàpters és la presència d’unes pinces al final del cos que no són més que dos cercs modificats.
Les espècies de les nostres latituds rarament volen malgrat tenir, algunes poques, les ales posteriors membranoses i ben desenvolupades (la majoria d'espècies les tenen però molt reduïdes i fins i tot poden estar absents). Sempre però, el primer parell d’ales són més dures i gruixudes, i protegeixen a les segones rebent el nom de tegmines, però a diferència dels èlitres dels coleòpters, aquestes ales encara tenen nerviacions.
Evolutivament són el grup més primitiu (polineòpters) dins dels insectes alats evolucionats, tot considerant la complexitat alar i la del seu cicle vital. Són insectes que en repòs, poden plegar les ales sobre l’abdomen i les ales anteriors tapen i protegeixen les posteriors, i són insectes amb una metamorfosi senzilla. Les nimfes s’assemblen molt als adults, però tenen menys pigmentació, menys artells antenals i les pinces són més simples i menys corbes. A l'estadi adult hi arribaran gradualment per mitjà de vàries mudes.
La majoria de les espècies d’aquest grup són omnívores, mengen tant aliments vegetals com animals, i moltes s’inclinen per a menjar altres petits artròpodes. L’aparell bucal està molt ben desenvolupat, amb fortes mandíbules mastegadores, de tipus semblant a les de les llagostes (ortòpters).
Quin aspecte tenen?
On viuen a la ciutat de Barcelona?
Són insectes que necessiten un cert grau d'humitat (higròfils) i amb tendència a buscar la fosca, per la qual cosa, solen viure amagats durant el dia i surten a la nit a cercar menjar.
Com s’observen?
Per poder-los observar, de dia, haurem d’aixecar pedres i fullaraca o de nit buscant entre l'herba, sempre en zones ombrívoles.
Els podrem recol·lectar amb mànegues de rastreig, però sobretot amb pinces toves i pinzells buscant en llocs humits.
Es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles).
Fora del pot, o escrivint una etiqueta que col·locarem dins del pot (millor amb llapis), anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
La fauna iberobalear de dermàpters es compon de vint espècies, incloses en dotze gèneres i pertanyents a quatre famílies diferents, les més comunes però són les incloses en la família dels forficúlids.
Les estructures d’especial valor taxonòmic en que es fixen els especialistes són les que es poden trobar en antenes, en els tarses de les potes, en el pronot i en els cercs, entre d’altres.
Tot i així, tot naturalista observador en podrà diferenciar a ull nu algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Dermàpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
LA FÀBRICA DEL SOLSón insectes que necessiten un cert grau d'humitat (higròfils) i amb tendència a buscar la fosca, per la qual cosa, solen viure amagats durant el dia i surten a la nit a cercar menjar.
Com s’observen?
Per poder-los observar, de dia, haurem d’aixecar pedres i fullaraca o de nit buscant entre l'herba, sempre en zones ombrívoles.
Els podrem recol·lectar amb mànegues de rastreig, però sobretot amb pinces toves i pinzells buscant en llocs humits.
Es recol·lecten dins un pot amb serradures impregnades amb acetat d'etil (líquid que accelera la mort i els deixa flexibles).
Fora del pot, o escrivint una etiqueta que col·locarem dins del pot (millor amb llapis), anotarem les següents dades de RECOL·LECCIÓ, que tot naturalista ha de tenir en compte, per tal de que la recol·lecció tingui un valor científic:
-ON S'HA RECOL·LECTAT? (carrer, parc, llacuna, dades GPS, etc.)
-QUAN S'HA RECOL·LECTAT? (data i hora)
-QUI L'HA RECOL·LECTAT? (nom de la persona o grup)
Hi ha altres dades com, les de tipus ecològic (l'hàbitat), les de la metodologia emprada, etc., que no són bàsiques però poden ser de gran interès per conèixer millor la biodiversitat que estem analitzant.
La observació es pot fer a ull nu o amb l’ajuda d’una lupa de camp.
Per a la seva identificació
La fauna iberobalear de dermàpters es compon de vint espècies, incloses en dotze gèneres i pertanyents a quatre famílies diferents, les més comunes però són les incloses en la família dels forficúlids.
Les estructures d’especial valor taxonòmic en que es fixen els especialistes són les que es poden trobar en antenes, en els tarses de les potes, en el pronot i en els cercs, entre d’altres.
Tot i així, tot naturalista observador en podrà diferenciar a ull nu algunes de les espècies més comunes amb una bona guia de camp.
Si t'interessa col·laborar en el Grup Biològic dels Dermàpters, contacta amb l'organització del BioBlitzBcn
Tel.: 93 256 44 30
Correu-e: lafabricadelsol@bcn.cat
