Itineraris Recerca I

Flora Criptògama
Dissabte 12 de Juny - 13:30h
Parc del Laberint
La Botànica Criptogàmica és una branca de la Botànica que estudia les plantes que es reprodueixen per espores. Malgrat que aquesta designació clàssica de Criptogàmia, científicament ha quedat obsoleta, es continua utilitzant per què aconsegueix integrar una sèrie de grups biològics que tenen característiques similars.
El grup Cryptogamae, del grec "kryptos" que vol dir amagat i "gameein" que siginfica unió, s'oposa al terme Phanerogamae, del grec "phaneros", que vol dir visible. Les Fanerógames són les plantes amb flor.

La Botànica Criptogàmica engloba éssers de diversos dominis i regnes. La classificació dels éssers vius és una tasca molt complicada i que periòdicament, amb les noves tècniques i descobriments, cal revisar i actualitzar. D'aquesta forma es defineixen 3 dominis i 6 regnes:
Bacteria - Microorganismes cel·lulars (0,5-5 micres) procariotes (no tenen nucli cel·lular ni altres orgànuls). Les bactèries són els organismes més abundants del planeta. S'estima que a 1g de terra hi podem trobar 4x106 cèl·lules bacterianes i 106 cèl·lules bacterianes a 1mm d'aigua. S'ha calculat que el nombre de bacteris al Planeta Terra pot superar els 5x1030.
Els bacteris tenen un paper fonamental en el funcionament del nostre planeta, ja que són imprescindibles descomponedors en el cicle de la matèria orgànica, i també algunes espècies són els únics organismes que poden fixar el nitrogen atmosfèric.
cianobacteris
Es suposa que el 90% dels bacteris del Planeta Terra resten encara per a ser identificats i descrits com a noves espècies. Al nostre cos, hi ha més cèl·lules bacterianes, 10 vegades més, que cèl·lules pròpiament humanes.
Archaea - Són organismes també procariotes, però amb gens i rutes metabòliques que no són properes als bacteris. Les arquees poden utilitzar com a font d'aliment els sucres, amoníac, ions de metalls, hidrogen. També hi ha arquees que utilitzen la llum solar com a font d'energia, i altres espècies són fixadores de carboni, però a diferència de les plantes i dels cianobacteris, no es coneix cap arquea que pugui fer la fotosíntesi, és a dir, fixar carboni i utilitzar l'energia del sol. Les arquees es reprodueixen per fissió binaria: fragmentació o gemació, però no formen espores.
Haloquadratum walsbyi
Les arquees poden viure en ambients extrems: aigües termals, llacs salats, terres oceans, humedals, plancton, i així mateix, poden ser mutualistes o comensals, com les arquees metanógenes que es troben a l'intestí d'humans i remugants.
Eukarya – És el domini que inclou els organismes cel·lulars amb nucli diferenciat. Aquests organismes consten d’una o més cèl·lules eucariotes, des d’organismes unicel·lulars fins a organismes pluricel·lulars, que en general no poden viure de forma aïllada. El domini Eukarya s'organitza en 4 regnes: Chromista, Fungi, Plantae i Animalia.

Al llarg de la història, la divisió dels regnes dels éssers vius s'ha anat modificant en funció les teories filogenètiques, que han proporcionat els avanços tecnològics que permeten fer anàlisis de DNA i utilitzar mitjants computacionals per a ampliar el coneixement dels éssers vius. Actualment es consideren 6 regnes:

Una vegada hem introduït els dominis i els regnes en els que s’ordenen els éssers vius, podem ser conscients de la gran quantitat de grups d’organismes, les diferències morfològiques i filogenètiques entre els grups que formen part de la Botànica Criptogàmica:
  • Algues (CYANOBACTERIA, PROTOZOA, CHROMISTA, PLANTAE)
  • Briòfits (PLANTAE)
  • Fongs (FUNGI)
  • Líquens (FUNGI)
  • Pteridòfits (licopodis, falgueres, equisets) (PLANTAE)
En aquesta BioBlitzBcn, s’ha proposat un itinerari de descoberta i recerca de la flora criptògama al Parc del Laberint.
El parc del Laberint d'Horta (a vegades també anomenat jardins del Laberint d'Horta) és un jardí històric al districte Horta-Guinardó de Barcelona i el més antic que es conserva a la ciutat. Ubicat a l'antiga finca de la família Desvalls a la vora de la serra de Collserola, el parc inclou un jardí neoclàssic del segle XVIII i un jardí romàntic del segle XIX.

Aquest espai singular de la ciutat, fa possible nombrosos ambients per al desenvolupament d’una flora criptògama molt interessant.
Els estancs, canals, cascades, són un espai on es desenvolupen nombroses espècies d’algues, briòfits i pteridòfits.
Tal·lus liquènics sobre els elements arquitectònics

Líquens epífits sobre les escorces dels arbres
Sobre les escorces del arbres, al terra, a les roques i als elements arquitectònics, es poden trobar diverses espècies de líquens i fongs.
Per tal de poder observar tots els detalls de la visita, es recomana portar una lupa, de 10-20 augments.
Una vegada s'hagi realitzat l'itinerari de recerca de Botànica Criptogàmica al Parc del Laberint, es podran portar les mostres i fotografies al centre neuràlgic de la BioBlitzBcn, el Pati de les Ciències de la Universitat de Barcelona, on durant 24 hores, ininterrompudament, es podran observar i identificar les mostres que s'hagin pogut recol·lectar.
Nostoc commune 1000x
Lecanora campestris


A càrrec de Xavier Llimona, Esteve Llop, Jaume Cambra, Núria Flor-Arnau i Maria José Chesa, del Grup de Botànica Criptogàmica de la Universitat de Barcelona.
T’hi esperem!

Si esteu interessats en assistir a aquest itinerari de flora criptògama al Parc del Laberint, contacteu amb l’organització de la BioBlitzBcn2010.
L'activitat i l'entrada al Parc del Laberint són gratuïtes.
Cal apuntar-se a l'organització de la BioBlitzBcn per tal de poder assistir a aquesta activitat.
bioblitzbcn2010@gmail.com

Etiquetes de comentaris: